Si treballeu amb empreses de traduccions pot ser que en lloc d’una correcció d’un text el que us encarreguin sigui una revisió. Jo m’hi he trobat i em va sobtar molt la primera vegada que m’ho van especificar així, però com que qui paga mana, al concepte de la factura hi vaig posar «revisió lingüística».
Fins i tot una professora de la universitat, en un postgrau d’assessorament lingüístic, ens va recomanar que quan féssim una factura no hi poséssim la paraula correcció, sinó revisió, perquè, segons ella, si hi fèiem constar que era una correcció això podia afectar temes relacionats amb la propietat intel·lectual.
Silvia Senz, autora del blog De Editione, al seu interessantíssim article «Metodologia i deontologia de la correcció d’estil» (17/11/2011), ens resol aquesta qüestió: «Si l’autor, emparant-se en la llei de Propietat Intel·lectual, es queixés pel dany moral o qualsevol altre perjudici causat per una correcció, la correcció en paper serveix com a historial del procés de correcció per a possibles controls pericials. Moltes grans editorials es curen en salut conservant durant llargs períodes de temps totes les proves d’una obra publicada.» Potser volia dir això la professora de la universitat, però considero que els correctors som, primer de tot, uns professionals competents i davant un control pericial (si mai s’ha donat el cas) podríem respondre perfectament de la nostra feina. Així doncs, crec que podem estar ben tranquils posant a les nostres factures el concepte correcció.
Els diccionaris defineixen el mot revisió com l’‘acció de revisar’ (per exemple, la revisió d’un text), i quan busquem revisar diu: ‘Examinar o reexaminar una cosa per corregir-ne els errors’ (per exemple, reviseu la instal·lació del gas o revisar el protocol d’actuació). És a dir, que revisar vol dir corregir, però amb un sentit molt genèric.
Penso que és un error que segons qui en digui revisió, de la nostra feina. Per mi, revisar un text vol dir supervisar unes galerades o proves d’impremta comprovant que les esmenes hi han estat ben introduïdes pel maquetista. És a dir, el revisor compulsa textos, tal com indica el diccionari de l’Enciclopèdia (‘acarar o confrontar les proves d’impremta amb els originals’). Però en el moment en què en aquesta revisió hi fem algun canvi gramatical, lèxic, ortogràfic o de puntuació —per mínim que sigui—, aleshores la revisió deixa de ser-ho i es converteix en una correcció.
Així doncs, revisar un text no és el mateix que corregir-lo; són dues feines ben diferents. Una de les premisses de la nostra feina és la coherència. Siguem coherents, doncs, amb el concepte que posem a la factura. Que no ens confonguin.