Assessor lingüístic, corrector i traductor

Mes: maig de 2013

La satisfacció per la feina ben feta

Sóc una persona afortunada. Visc del meu ofici de corrector, treballo del que he estudiat i m’apassiona la meva feina.

La meva professió m’ha donat moltes alegries i satisfaccions i cada correcció és un nou repte. I si, a més, em paguen per fer una feina que m’agrada, la satisfacció encara és més gran.

Com a correctors, la nostra feina passa gairebé desapercebuda. És anònima, discreta, gairebé invisible i generalment està poc valorada. Però quan trobes un client que entén la teva feina, t’agraeix el teu esforç i et felicita per un treball ben fet, per mi, això és el millor reconeixement professional i et compensa per tot el temps que hi has dedicat.

Hi ha coses que no es paguen amb diners: quan un client torna a confiar en tu per a un altre encàrrec, aquest gest té moltíssim més valor que uns quants euros (tot i que mai van malament) i és la millor satisfacció personal per a un professional de la llengua.

La llengua com a joc

En Cesc Prat treballa com a lingüista a l’Ajuntament de Sabadell. Un bon dia va tenir la bona pensada d’elaborar un joc lingüístic per als treballadors de l’ajuntament en què proposava una endevinalla divertida i ells l’havien d’encertar. El va batejar com a L’Enigma d’Avui.

La iniciativa va néixer espontàniament el 8 de febrer del 2007 inspirant-se en l’Enigmàrius, el concurs de jocs de paraules que Màrius Serra fa cada dia a El matí de Catalunya Ràdio. Com aquell qui res, la iniciativa ja ha complert sis anys i avui, 3 de maig, ja ha arribat als 1.140 enigmes, que aviat és dit.

Pregunta-bombetaA través del correu electrònic, cada dia, puntualment, en Cesc ens envia una endevinalla en forma de definició, usant el doble sentit o un joc de paraules, redactada amb molta gràcia. Cada dia al matí rebo al meu correu electrònic un enigma diferent que en Cesc s’inventa, juntament amb un premi virtual molt enginyós, i cada dia també ens regala una frase, un refrany, un vers, una cançó, una curiositat, una dita o una efemèride, moltes vegades relacionats amb la ciutat de Sabadell. Molts dels que rebem l’enigma li enviem la resposta i l’endemà en Cesc té la paciència de fer el recompte del nombre d’encertants i d’enviar-nos la solució.

Us en copio un, amb referència a Salvador Espriu, l’any en què celebrem el seu centenari:

Laia, Esther, Fedra, Ariadna, Letizia, Tereseta formaven part del seu laberíntic univers literari (6 lletres).

Premi: Un passeig pel cementiri sinerenc.

Dos versos: “Les paraules vessen / de sentit”. Salvador Espriu (Santa Coloma de Farners, 1913 – Barcelona, 1985).

Fins i tot l’editorial Teide ha inclòs enigmes seus en diversos llibres de batxillerat i de català per a adults, com a eina per als educadors, amb la intenció que els alumnes aprenguin català a través de jocs lingüístics. Està comprovat que la millor manera d’adquirir una llengua és jugant, de manera inconscient i per imitació, tal com fan els infants des de ben petits.

Felicito, doncs, en Cesc per la seva constància, paciència, creativitat i enginy amb aquest enigma diari, que als que estimem la llengua ens fa trencar les banyes i ens convida, dia a dia, a jugar amb les paraules gaudint de la llengua.

Si voleu que us arribin els seus enigmes, escriviu-li un correu a cesc.prat1@gmail.com i cada dia rebreu aquest petit tast lingüístic ple de saviesa que tant ens entreté als que formem part de la seva llista.

Powered by WordPress & Theme by Anders Norén