Aquest mes ens ha deixat Martí de Riquer, insigne medievalista, especialista en heràldica i professor de literatura medieval. L’any que ve hauria fet cent anys.
Va ser professor de la Universitat de Barcelona i de l’Autònoma i és autor de l’excel·lent Història de la literatura catalana (juntament amb Antoni Comas i Joaquim Molas), una de les obres de capçalera per als que hem estudiat Filologia Catalana, així com de nombrosos estudis sobre els clàssics catalans medievals (Ramon Llull, Jordi de Sant Jordi, Bernat Metge o Gilabert de Pròixida) i d’edicions crítiques sobre el Quixot, el Tirant o L’Atlàntida, de Verdaguer.
Aquests dies he estat buscant material escrit i gràfic per poder il·lustrar aquesta entrada del blog, i he trobat una entrevista que li va fer Josep Maria Espinàs a TV3 l’any 1984, curiosament com el títol del famós llibre de George Orwell, que va escriure el 1948. Aquest és el vídeo de l’entrevista:
D’aquesta conversa tranquil·la entre dos mestres de la literatura (no hi podia faltar la pipa!) m’agradaria destacar quan Martí de Riquer parla de la seva tasca com a professor i el seu tracte amb els alumnes, als quals volia contagiar el seu entusiasme per la literatura medieval, tal com havien fet els seus professors amb ell. Per cert, ell no els considerava deixebles, sinó alumnes.
Home d’una gran vivacitat i professor poc acadèmic, Riquer comenta que davant una cosa molt difícil d’explicar als seus alumnes s’estimava més dir les coses d’una manera senzilla i no perfecta que no pas d’una manera completament científica i que potser no s’entendria. I després els donava tota la bibliografia perquè s’ho acabessin d’estudiar pel seu compte, ho comprenguessin i si no ho havien estès l’hi preguntessin.
Per Martí de Riquer els estudiants es mereixien tots els respectes (maxima debetur puero reverentia, com va dir el poeta llatí Juvenal). De Juvenal també és aquella sentència tan coneguda de mens sana in corpore sano, és a dir, que la ment, el cos i l’anima han d’estar en equilibri en tots els àmbits de la vida.
Escoltant les seves paraules i veient la personalitat d’aquest gran mestre i filòleg, crec que els que l’han tingut com a professor han estat unes persones molt afortunades. I per als que no hem tingut aquesta sort almenys ens queda el llegat que va transmetre a molts alumnes, contagiats del seu entusiasme i erudició (Lola Badia, Francesc Noy, Francisco Rico, Alberto Blecua…), que han estat professors nostres de literatura catalana i castellana a la universitat al llarg de la carrera i que tantes bones estones ens han fet passar.