El 4 de desembre vam conèixer la mort de Joana Raspall, poetessa, bibliotecària, novel·lista, autora teatral i lexicògrafa, justament l’any del seu centenari, que aquest 2013 hem commemorat amb l’Any Raspall.
Per recordar la prolífica escriptora mireu aquests dos enllaços, que ens acosten a la seva figura i ens expliquen la seva ingent tasca com a lexicògrafa:
- Els diccionaris de Joana Raspall amb Jaume Riera i Joan Martí (blog Gazophylacium, 29 d’abril de 2013).
- Acte d’homenatge a Joana Raspall a l’IEC (30 d’octubre de 2013)
I des del meu modest blog us envio aquest poema preciós (del seu llibre Bon dia, Poesia!) en forma de cançó de bressol que ens fa reviure la joia del Nadal, que ja s’acosta de puntetes:
Non-non de Nadal
T’ompliré el bressol
de palleta fina
sense gens de boll,
sense gens de pols.
Encendré un bon foc
perfumat d’espígol
per fer-te el son dolç.
Cobriré el teu cos
amb llençol blanquíssim
mig teixit amb glòria,
mig cosit amb creus.
Et faré de flonjos
borrallons de llana
un mantell pels peus.
Et cantaré un bres
amb la veu més dolça,
i quan ja t’adormis
et besaré el front.
Després, de puntetes,
tancaré la porta
perquè no et desvetllin
els sorolls del món.