Quants cops heu vist un rètol, un cartell, un anunci o un avís mal escrit en català o en castellà? No us ha fet mal d’ulls trobar-hi alguna falta d’ortografia o gramatical?
D’inscripcions o avisos d’aquest tipus en trobem a tot arreu, però hem de diferenciar els que estan impresos dels que estan escrits a mà. Els primers han estat fets per una impremta, una empresa de retolació o amb un editor de textos i els altres han estat redactats espontàniament de pròpia mà. El problema és que, si tenen cap falta, salta a la vista de seguida.
Vegem-ne uns quants exemples, en català i castellà:
Potser la nostra primera reacció quan els veiem és d’hilaritat, de perplexitat o d’indignació. Ens en fem creus que aquell rètol o escrit no hagi passat pel filtre de la qualitat lingüística. No hi ha pitjor publicitat per a una empresa que anunciar-se amb alguna errada flagrant.
En el cas de les botigues o establiments comercials, podem trobar-hi rètols i anuncis exteriors i interiors. Una botiga amb un rètol a l’entrada ben escrit genera confiança, indica seriositat i professionalitat i convida a entrar-hi. És com la primera impressió quan coneixes algú.
Una bona imatge lingüística exterior i interior d’un establiment ajuda a vendre, de la mateixa manera que hi ajuda la seva imatge en general (una bona atenció al públic, que estigui net i endreçat, amb una decoració agradable, un mobiliari atractiu, etc.).
Vivim en el món de la imatge i el màrqueting. Estem en una època en què les noves tecnologies i les xarxes socials permeten fer difusió d’aquests rètols i escrits als nostres contactes en qüestió de minuts.
És molt fàcil caçar un nyap lingüístic amb la càmera del mòbil o digital i difondre’l per internet, com han fet alguns internautes catalans a través de webs i blogs com Lletres Ferides, CATerrades o Fortografies, on publiquen fotos de les faltes i expliquen com s’han d’escriure bé.
Les escoles i instituts també ho han aprofitat com un exercici pràctic per millorar el nivell de català dels seus alumnes d’una manera lúdica i entretinguda, i també n’han creat blogs perquè els alumnes hi puguin penjar les seves «troballes». Us en faig una llista:
- Caçadors d’errades (Escola Vedruna-Àngels, de Barcelona), amb un vídeo del programa Info K, de TV3, que explica aquesta bona iniciativa:
- Caçadors de faltes d’ortografia (Col·legi Sant Pau Apòstol, de Tarragona)
- Cercadors d’errades (Col·legi Turó, de Constantí)
- Cercadors de faltes (Institut Domènec Perramon, d’Arenys de Munt)
- [sic]
- Errores Ortograficos (sic)
Com diuen molt encertadament els creadors d’aquests blogs, «l’objectiu d’aquestes iniciatives no és ridiculitzar els autors que les cometen, sinó contribuir a millorar l’ortografia de tots els que escrivim en català, aclarint possibles dubtes lingüístics i evitant que es propaguin les formes incorrectes.»