Fent una mica d’història de la normalització lingüística de l’aranès, l’any 1983 es van publicar les Normes ortogràfiques. Un cop editades, va començar un procés per fer aprendre als aranesos (adults i mainada) aquesta ortografia. Pel que fa als adults, el 1986 es va crear el Centre de Normalització Lingüística, on es va posar en marxa la normalització de la llengua amb l’organització de cursos per a adults, la traducció de textos a l’aranès —més endavant ja amb la correcció de textos— i les campanyes de sensibilització envers la llengua.
Primer calia començar per ensenyar la nova ortografia. És per això que el que més feien els tècnics del Centre de Normalització Lingüística era traduir textos a l’aranès tant de les empreses privades, sobretot turístiques (hotels, restaurants, etc.), com de l’Administració (ajuntaments, departaments de la Generalitat, del Conselh Comarcal de Muntanya de l’Aran i més tard del Conselh Generau d’Aran). A mesura que la normalització s’anava consolidant, la traducció de textos es va convertir en correcció.
Després de més de 30 anys de treballar per la normalització lingüística de l’aranès, no es pot dir que el procés hagi acabat ja que sovint encara s’han de fer traduccions de textos i no tan sols correccions. I també molt sovint s’han de corregir textos fets amb traductors automàtics que són molt poc comprensibles. El traductor que més utilitzen els usuaris és el traductor automàtic de l’occità de la Generalitat. Actualment, gairebé el 40% de les sol·licituds de correcció de l’Administració catalana estan fetes amb aquest traductor automàtic.
Materials lingüístics per a la correcció
Si bé no existeix cap manual d’estil per a la correcció de textos en aranès, hi ha tota una sèrie diccionaris i gramàtiques a disposició dels correctors i traductors:
- Petit diccionari, de Frederic Vergés Bartau (Conselh Generau d’Aran)
- Diccionari Catala-Occità/Occitan-catalan, de Claudi Balaguer i Patrici Pojada (Llibres de l’Índex)
- El parlar de la Vall d’Aran, de Joan Coromines (Curial Edicions Catalanes)
- Dictionnaire Occitan-Français languedocien, de Christian Laux (Institut d’Estudis Occitans)
- Gramàtica aranesa, d’Aitor Carrera (Pagès Editors)
- Gramàtica occitana, de Loís Alibert (Centre d’Estudis Occitans de Montpeller)
- Diccionari d’expressions e locucions occitanes, de Maurici Romieu, Andrieu Bianchi i Loís Gaubèrt (Vent Terral)
- Grammaire Bearnese, d’Andre Houcade (Associació Los Caminaires)
- Lou Tresor dóu Felibrige, de Frederic Mistral (Marcel Petit C.P.M.)
Bàsicament, els textos que cal corregir són polítics (lleis, edictes, etc.) i informatius (notícies, anuncis, invitacions…). També alguns d’àmbit cultural (programes d’esdeveniments, festes i tradicions, llegendes, etc.), llibres de literatura infantil i alguna novel·la.
En última instància, l’Airau de Politica Lingüistica —que depèn del Departament de Cultura e Politica Lingüistica del Conselh Generau d’Aran— és qui resol els dubtes que els plantegen els correctors i traductors, fruit dels anys d’experiència en el desenvolupament d’aquesta feina.
L’edició en aranès
No hi ha cap editorial a la Vall d’Aran i les impremtes tampoc poden fer edicions de qualitat. L’editorial Pagès Editors ha publicat molts dels llibres en aranès, en les seves col·leccions en occità.
El Conselh Generau d’Aran també té una petita impremta que edita les seves publicacions: contes, llibres de petit format, cartells publicitaris, material didàctic per a les classes d’aranès per a adults i també per a alumnes de les escoles.
*****
Nota del corrector: aquest article ha estat possible gràcies a la inestimable col·laboració de Manuela Ané (Airau de Politica Linguistica del Conselh Generau d’Aran) i Montse Pedarròs (correctora d’aranès).