Assessor lingüístic, corrector i traductor

Mes: març de 2016

A tot drap

Avui parlarem d’una locució molt popular: a tot drap. Aquesta locució adverbial està recollida a tots els diccionaris i vol dir ‘molt de pressa’ o ‘ràpidament’. Com que el seu significat equival a un adverbi de manera, per això diem que a tot drap és una locució adverbial. A la primera edició del Diccionari manual de la llengua catalana (DM) hi ha aquest exemple: Anaven a tot drap per l’autopista i van passar de llarg de la sortida.

Segons el GDLC i el DCVB, un drap és una vela o el velam d’un vaixell. D’aquí ve —per extensió— l’expressió marinera navegar a tot drap, que significa ‘navegar amb totes les veles hissades’. És a dir, amb totes les veles desplegades per poder navegar més de pressa o veloçment.

Tenim molts sinònims que equivalen a la locució a tot drap relacionades amb el lèxic mariner (a tota vela, a tot vent, a tot rem). Altres locucions equivalents són a tota merda, a tota velocitat, a tota brida, a tota marxa, a tota castanya, a tot córrer o a tota hòstia, la qual els diccionaris normatius qualifiquen de vulgarisme perquè hòstia —com a sinònim de bufetada, cop violent o trompada— ho és. Però el DM posa aquest exemple, més propi de la llengua col·loquial o espontània: Van tenir l’accident perquè la moto anava a tota hòstia.

‘Amb gran intensitat’

La locució a tot drap té un altre significat que només recullen el GDLC, el DDLC i el Diccionari de sinònims de frases fetes, de Maria Teresa Espinal: ‘amb gran intensitat’ o ‘amb el volum molt alt’. Seria el cas d’aquestes frases:

  • Sempre posa el televisor a tot drap; per això els veïns no paren de queixar-se.
  • Els veïns van fotre la música a tot drap i els nens es van despertar.

Amb aquest significat, tenim la locució a tota pastilla, que il·lustra l’oració No sé per què li agrada escoltar la música a tota pastilla: fa venir mal de cap. I també trobem molt documentades les expressions córrer a tota pastilla i anar a tota pastilla, en el sentit normatiu de ‘molt de pressa’ o ‘ràpidament’.

Pesquis

Avui enceto una nova línia del blog, en què parlaré d’aquelles paraules o locucions dels diccionaris normatius que porten la marca valorativa pop. (‘popular’). En lloc d’aquesta indicació, altres diccionaris fan servir les marques col·loqu. (‘col·loquial’) o fam. (‘familiar’). Totes tres assenyalen que són paraules o locucions no adequades en el llenguatge formal.

La intenció d’aquest recull de mots populars que avui enceto és contribuir a ampliar el nostre vocabulari i a recuperar oralment paraules, locucions o expressions que passen força desapercebudes al diccionari i que tenim una mica oblidades al nostre lèxic.

Són paraules que considero molt autèntiques i genuïnes de la nostra llengua, i que justament pel seu caràcter popular, col·loquial o espontani es van perdent, substituïdes pel seu equivalent formal (és a dir, per la llengua estàndard). Són paraules que m’han cridat l’atenció, que em resulten curioses o simpàtiques i que cada cop sento menys en el parlar de la gent.

Per això, la primera paraula que he triat és pesquis. Pesquis és sinònim de seny, raó, senderi, intel·ligència, enteniment, agudesa o perspicàcia. Vegem-ne uns quants exemples, que he trobat a Google Llibres:

  • Ha demostrat que és un home seriós, amb pesquis, humà i capaç d’escoltar la gent del carrer.
  • La quitxalla aquella vegada havia tingut més pesquis que los grans.
  • No té solta ni volta i és estret de pesquis.
  • No és estrany que el que té un poc de pesquis vulga fotre el camp.

I també voldria destacar l’exemple del Diccionari manual de la llengua catalana (Edicions 62): Que no tens pesquis, noi?, que no veus que t’has deixat oberta l’aixeta del gas?

Etimologia

Segons el Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana (entrada peix): «No tenir pesquis ‘no tocar-hi, mancar de comprensió, d’intel·ligència’: és català popular igual que castellà, i format a base de pescar i derivats, amb la terminació de perdis, filis, intríngulis, etc., no pas mot manllevat del llenguatge gitano.»

Curiositat

La llibreria infantil Pati de Llibres ens fa aquesta recomanació: «La Galera ha publicat en català un recull de 50 historietes en vinyetes titulat Pesquis i Baliga per celebrar el 50 aniversari de la revista Cavall Fort. Són aventures quotidianes a pàgina sencera d’en Pesquis i la Baliga, protagonistes de la contraportada de Cavall Fort des de 2006, amb guió i il·lustracions de Jordi Viladoms. En Pesquis és un noi tímid i assenyat, tot el contrari que la Baliga, una nena extravertida i moguda.»

Powered by WordPress & Theme by Anders Norén