En la llengua oral espontània és molt freqüent fer servir els mots daixò i dallò (sinònims de daixonses i dallonses), que els diccionaris normatius consideren paraules col·loquials o pròpies de la parla popular i, curiosament, sense marca de gènere (m o f). Vegem-ne uns quants d’exemples:

  • Daixò… què m’estaves dient? (sinònim de daixonses).
  • Dóna’m el daixò de rentar (sinònim de daixonses).
  • Passa’m el dallò d’allà (sinònim de dallonses).

En tots els exemples, quan utilitzem les paraules daixò i dallò ens referim a alguna cosa amb un significat imprecís o indeterminat —és a dir, no en trobem el nom adequat— o bé com un eufemisme. I en el cas concret del primer exemple, daixò funciona com a interjecció de dubte (manifestem un dubte, una distracció, un desconcert… a l’hora de començar a parlar).

A diferència dels anteriors, d’això i d’allò s’apostrofen perquè estan formats pels pronoms això i allò, precedits per la preposició de. Per exemple:

  • No vull res d’això.
  • D’allò que et deia l’altre dia, al final, res de res.
  • Agafava una mica d’això i una mica d’allò.
  • Parlarem tant d’això com d’allò.

Així doncs, l’apòstrof marca la diferència entre els parells lingüístics d’això-daixò i d’allò-dallò i aquest signe ortogràfic en canvia el significat.

A més a més, daixò i dallò, com que són substantius, poden portar article (definit, indefinit o personal) i tenen plural (daixòs i dallòs), amb el mateix significat indeterminat:

  • No era fill de Mura, el dallò, el Ciset. / Ve-t’ho aquí. I ha demanat un dallò, una cosa molt estranya (Senyoria, Jaume Cabré, p. 252-253).
  • He vist en Daixò i en Dallò (és a dir, aquest i aquell).
  • Daixò i Dallò són germans (en castellà, Fulano i Zutano).
  • Després de molts daixòs i dallòs, vam anar a dinar.

I per acabar, relacionat amb la importància de l’apòstrof, mireu aquest vídeo promocional dels 20 anys de la cooperativa de comunicació L’Apòstrof. Com bé diu el seu eslògan, «L’apòstrof marca la diferència». Us sorprendrà per la seva originalitat.