Aquest mes de setembre, especialment la segona quinzena, ha estat farcit de notícies molt importants referents a la publicació o la pròxima aparició (tant en paper com en format digital) d’obres cabdals de la lingüística catalana contemporània. Són aquestes:
- La presentació del nou llibre de mossèn Ruaix: Estudis de llengua (Editorial Claret).
- L’anunci que feia Neus Nogué al seu blog de llengua (En altres paraules) que el 23 de novembre sortirà a la venda la nova gramàtica normativa de l’IEC (la GIEC), confirmat avui mateix per la institució.
- El comunicat de Baylac Ferrer, director de l’Institut Transfronterer Franco-català i membre de l’Institut d’Estudis Catalans, en què divulgava que gairebé ja està enllestit el Diccionari descriptiu de la llengua catalana (el DDLC).
- Els canvis en les normes ortogràfiques, que s’han presentat aquest vespre al Ple de l’IEC i que s’hauran de sancionar el pròxim 17 de novembre. El Ple també ha ratificat la GIEC.
Sens dubte, totes aquestes obres són fonamentals per a la normalització de la llengua catalana estàndard. Veurem, doncs, com reben i accepten els filòlegs, els professors i els professionals de la llengua tots aquests canvis que ja tenim a la vista i que anem coneixent amb comptagotes, però especialment els usuaris de la nostra llengua, de qui depèn el futur del català.
I us torno a recordar un parell d’entrades publicades al meu blog relacionades amb aquestes notícies de què avui us he parlat: «Josep Ruaix i la seva fal·lera pel català» i «Els ressons de la nova gramàtica de l’IEC».