Avui us parlaré de les paraules àpala i àpali, que estan molt relacionades amb el llenguatge col·loquial o familiar. Gramaticalment, són interjeccions.

Ni el DIEC ni el GDLC recullen cap d’aquestes dues formes. En canvi, si mirem l’Alcover-Moll (DCVB), sí que hi trobem àpala!, variant de la interjecció apa! (amb signe d’admiració). I pel que fa a la seva etimologia, ens diu: «Compost de apa i el pronom la, amb valor d’imperatiu».

Segons el GDLC, la interjecció apa està documentada des de l’any 1839, al diccionari de Pere Labèrnia. I afegeix: «Interjecció de creació expressiva en la qual han influït les formes i els valors de au, upa, ep».

Joan Coromines —al seu Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana (vol. I, p. 341b)— assenyala, a l’entrada apa, que «alguna vegada es diu àpala en to molt familiar (com úpala per upa)». I quant a úpala, ens diu: «Exclamació que es fa en voler fer un esforç per alçar una cosa feixuga o per fer pujar o aixecar un infant» (vol. VIII, p. 985). És a dir, equivalent a l’expressió fer upa: ‘Alçar una cosa o una persona fent força, especialment una criatura’ (Vols fer upa?).

I si llegim Àngel Guimerà, les seves obres tenen un repertori molt ric d’interjeccions del català popular: tururut, ca, psé, macatxo, maleïtsiga, redéu, caratsus, àpala, etc., que fins i tot podríem remarcar amb un signe d’admiració. Vegem-ne un exemple de Terra baixa:

  • Veuràs… no estic bé assegut a la cadira! […] Així un hom reposa. Seu aquí; àpala, dona!

Relacionat amb àpala tenim la variant àpali (amb aquesta terminació en –i), que seria més pròpia del llenguatge infantil —o «infantívol», tal com apunta Coromines a la definició de upa— o bé del llenguatge que fan servir els adults quan s’adrecen als infants.

A la xarxa els únics exemples de àpali que hi he trobat són l’espectacle infantil Àpali, família!, de Rah-mon Roma (que lliga amb el que he dit abans), o com a forma de comiat en escrits informals:

  • Àpali, bona feina!
  • Àpali, bones festes a tots!
  • Àpali… Descanseu… Bona nit a tots.
  • Àpali, que vagi bé! (aportació de Marc Barrobés)

Us agrairia que aportéssiu a aquesta llista un exemple de àpali d’algun llibre infantil, publicació, article, etc. per tenir-ne ni que sigui almenys una mostra.

Moltes gràcies per la vostra col·laboració.

*****

Doncs gràcies a Cristian Pulido, aquí teniu uns quants fragments de novel·les on apareix la conjunció àpali:

Sóc aquí, de Jonathan Safran Foer (Ara Llibres, 2016)

—Qui és aquest? —va preguntar en Tamir.

—Ho dius de debò?

—Què?

—L’Spielberg. L’Steven Spielberg.

—No n’he sentit parlar mai.

—Àpali! —va deixar anar en Jacob, més insegur que mai de fins a quin punt en Tamir se l’estava rifant.

*****

Avinguda Telegraph, de Michael Chabon (Ara Llibres, 2013)

—Si vaig a la presó… —va dir.

—Àpali —va exclamar en Nat, pescant cintes de Möbius de ceba del sandvitx, primmirat com un felí, i deixant-les a l’embolcall blanc obert entre tots dos al banc—. Ja hi som.

—… hauràs de fer que en Julie em vingui a veure.


Algú va esbufegar a la sala d’espera. Una veu femenina i irritada va deixar anar en to ofès: «Àpali!».

—Vostè és un racista —va etzibar la Gwen—, un misogin…

—Au, vinga, no comencem amb aquestes bajanades.