Aquest mes, en plena canícula estiuenca i per fer-me passar la calor, vaig anar a banyar-me a la piscina de Breda (Girona). Em vaig quedar a dinar al bar i a l’hora de demanar la beguda, a part de cerveses i altres refrescs, em van dir que tenien tinto de verano, una beguda típica de l’estiu, molt popular i semblant a la sangria.

Però com es diu en català tinto de verano? Us ho heu preguntat mai? Segons el Cercaterm, que és l’únic lloc on ho he trobat, en català n’hem de dir còctel negre d’estiu (‘còctel elaborat amb vi negre, gasosa, vermut negre, llimona i gel’). El nom és força encertat, ja que no és fàcil trobar-ne un bon equivalent en català, tot i que a la definició em sorprèn el qualificatiu de còctel, perquè el tinto de verano l’associo amb una beguda refrescant (tots els còctels són begudes, encara que no totes les begudes són còctels).

Però la qüestió és que si algú entra en un bar i demana un còctel negre d’estiu, el cambrer se’l mirarà estranyat i no sabrà què vol prendre. Tant de bo tots els bars i restaurants el coneguessin, però el nom que s’ha popularitzat és tinto de verano i és així com el tenen a escrit a la pissarra o a la carta de begudes, de manera que la gent el segueix demanant amb aquest nom.

Per elaborar aquesta beguda, els ingredients bàsics són el vi negre i la gasosa. Per tant, el tinto de verano és el vi amb gasosa de tota la vida, barrejat amb llimonada i gel perquè ens el puguem prendre ben fresquet per fer passar la set.

I com és s’ha fet tan popular aquest nom? Doncs gràcies a la publicitat, especialment de dues grans marques de begudes refrescants —una de gasoses (La Casera) i l’altra de sangries (Don Simón)— i perquè, cal reconèixer-ho, el nom en castellà està molt ben trobat, el coneix tothom i, a més, entra pels sentits: per la vista (tinto s’associa amb el vermell; per tant, té una gran força visual) i pel gust (de verano perquè és una beguda que es pren en aquesta estació).

Però per què no demanem directament vi amb gasosa (o vi amb graciosa, deformació ben viva i popular), com sempre se n’hi ha dit? Doncs perquè és un nom massa comú i poc comercial, per més popular que sigui aquesta barreja alcohòlica. Per tant, o en popularitzem un altre nom o, resignats, n’hi haurem de seguir dient tinto de verano.

Així doncs, proposo —per ser creatius, originals i genuïns— que aprofitem la popularitat de la clara i el xampú (tal com es coneix al Camp de Tarragona i Ponent), unes begudes amb llimonada i gasosa com el tinto de verano, i que n’hi diguem clara de vi o xampú de vi (no cal afegir-hi d’estiu perquè només es consumeixen quan fa calor). I que als que us agradi aquest nom el difongueu pels bars i restaurants catalans.

Aneu-hi pensant. Si la clara de vi o el xampú de vi es posen de moda, el nom es transmetrà pel boca-orella entre els parlants, en demanaran i de mica en mica anirem arraconant el tinto de verano.

Què us sembla? Comencem a demanar clares i xampús de vi als bars i restaurants aquest estiu?