Avui us parlaré d’una novel·la, Jo soc aquell que va matar Franco —de l’escriptor nord-català Joan-Lluís Luís—, últim premi Sant Jordi de narrativa.
La particularitat d’aquesta obra és que està protagonitzada per un corrector, per la qual cosa em va cridar l’atenció. A més, si durant aquests dies de plena canícula estiuenca us ve de gust llegir (a casa, a la platja, a la piscina o en una terrassa prenent, per exemple, una clara de vi ben fresqueta), no dubteu a triar aquest llibre per passar una estona ben entretinguda.
Com us he dit, l’heroi de la novel·la és un corrector, l’Agustí Vilamat, fill de Solsona, que de ben petit descobreix el gust per la lectura i s’enamora de la llengua catalana gràcies a les revistes infantils que li regala un notari amic de la seva família. Aquest fet determinarà, a partir d’aleshores, la seva vocació de lector i corrector, ja que quan l’envien a Barcelona per estudiar comença a treballar per a una editorial i després per a l’aparell de propaganda de la Generalitat, poc abans que esclati la Guerra Civil.
L’Agustí té uns grans dots per a la llengua i també és un home fidel al país. Per això, a finals de desembre del 1938, quan l’exèrcit franquista ja és a les portes de Barcelona, pren la decisió de llegir de cap a cap el Diccionari general de la llengua catalana, i es passeja amb aquest diccionari sota el braç, en un clar homenatge a Pompeu Fabra i la seva ingent tasca lexicogràfica.
I fins aquí puc llegir. Ara us toca a vosaltres descobrir aquest personatge i la història que explica el llibre. Només hi afegiré una cosa: felicito l’editorial Proa perquè als crèdits hi surt el nom dels correctors: Rudolf Ortega, a la part lingüística, i Toni Vallès, a la revisió de les proves.
Això demostra que, de mica en mica, la nostra tasca es va fent visible i és reconeguda, com els traductors, per les editorials.
Que tingueu, doncs, una bona lectura d’estiu i ens retrobem el mes que ve.