Segur que a l’agost (el mes de vacances per excel·lència) us heu trobat més d’una botiga amb el rètol de «tancat per vacances». Potser us sorprendrà, però també haurien pogut escriure «tancat per vacacions».

La paraula vacació —i, per tant, vacacions— és als diccionaris normatius. Pompeu Fabra ja la va incloure al Diccionari general de la llengua catalana, l’any 1932, i hi ha continuat intacta fins ara. Però l’entrada vacació remet a vacança, i d’aquí el plural vacances. Mireu-ho! Per tant, vacacions, encara que sembli un castellanisme, no ho és (prové del mot llatí vacatio, -onis).

Quan era petit, els meus avis em donaven aquest consell: «Aprofita les vacacions!». I em parlaven de «les vacacions d’estiu» o deien que la gent «estava de vacacions» o «feia vacacions». I a mi aquestes expressions em sonaven la mar de naturals. Però, amb el temps, les vacances han desbancat les vacacions, i avui a Catalunya és molt difícil trobar algú que digui «vacacions» en lloc de «vacances».

Al País Valencià i a les Illes, en canvi, sí que escriuen i diuen «fer vacacions», com és el cas dels quaderns de vacances per a l’educació primària Vacacions amb Tina Superbruixa, de l’editorial valenciana Bruño; Vacacions amb els Ròbits, editat per Vicens Vives, o Vacacions Santillana. I n’he trobat un altre exemple en un rètol que l’any passat van penjar al CEIP Labritja, de Sant Joan de Labritja (Eivissa), abans de marxar de vacacions:

I un derivat de vacació és vacacional (‘relatiu a les vacances’. El període vacacional de Setmana Santa). Com assenyala la fitxa de l’Optimot: «La forma vacacional és un derivat culte, ben construït, format a partir del mot llatí vacatione. Per exemple: Aquest estiu he fet fotos del pis per a un portal de lloguer vacacional

Però compte amb l’expressió *síndrome postvacacional, que hem sentit tantes vegades quan tornem de vacances. L’Optimot ens corregeix: «Malgrat tot, en l’àmbit de la medicina, per designar el trastorn psíquic i físic que pateix una persona després de les vacances causat pel fet d’haver d’afrontar novament les pressions professionals i domèstiques, habitualment s’usa l’expressió trastorn postvacances. A més de la forma postvacances, segons el context també es fan servir altres formes amb el mateix significat. Per exemple: efecte de després de vacances, període posterior a les vacances o època postvacances».

Aprofiteu, doncs, al màxim les vacacions, que ja s’acaben! O potser heu tornat avui, com diu el rètol que encapçala aquest article. I si ja encara les heu de fer, espero que arribin ben aviat i que us provin molt.

Bon estiu i bona entrada de setembre!