Avui començo una nova tongada d’articles relacionats amb la llengua. Durant els mesos vinents, em centraré en els doblets lingüístics, que són doblets de paraules que en la parla col·loquial de la gent i la llengua escrita generen dubtes a l’hora d’emprar-los. I, especialment en la llengua escrita, poden provocar ultracorreccions, com ja advertia al meu article del gener del 2014.
El fet de saber correctament la diferència entre una paraula i l’altra ens permet reconèixer i corregir confusions de llenguatge (orals i escrites) i, per tant, evitar també malentesos. Usar-les correctament ens ajuda a millorar la nostra competència expressiva i, a l’hora d’escriure-les, la precisió lèxica.
És el cas, per exemple, del doblet lingüístic que us presento avui: mitja i mitjana. Sabeu quina diferència hi ha entre totes dues? Quants cops heu sentit o llegit edat mitja en lloc d’edat mitjana?
Doncs perquè les diferencieu bé i no us equivoqueu, penseu que mitja sempre va al davant del substantiu que acompanya (mitja hora, mitja setmana, mitja dotzena, mitja marató) i mitjana sempre va al darrere (talla mitjana, classe mitjana, grau mitjà; a excepció dels trens de mitjana distància, que seguint aquesta regla haurien de ser trens de distància mitjana).
Estic segur que, a partir d’ara, ja no les confondreu mai més.
Per tant, l’expressió correcta és edat mitjana, no pas edat mitja. En primer lloc, perquè mitjana sempre precedeix el substantiu i, en segon lloc, perquè l’adjectiu mitjana indica que una persona o una cosa està situada entre dos extrems (o períodes). En el cas de l’edat mitjana, és el període històric entre l’edat antiga i l’edat moderna (els trobadors de l’edat mitjana).
Finalment, recordeu que l’adjectiu referent a l’edat mitjana és medieval —no pas mitjaval (com sentim tantes vegades!)— i que els estudiosos de l’edat mitjana són els medievalistes.