Potser us sorprendrà, però el Diccionari català-valencià-balear recull corretgir —amb una te intercalada— com a variant ortogràfica de corregir (únicament en el dialecte mallorquí). Crec que l’Alcover-Moll es va quedar una mica curt en l’abast dialectal d’aquesta variant errònia, perquè encara avui molts catalanoparlants escriuen i diuen corretgir.
Per sort, l’escola, la universitat i els mitjans de comunicació orals i escrits han ajudat aquests parlants a autocorregir-se, i una gran part dels que escrivien corretgir ara només cometen aquest error en la parla oral o espontània, com a molt. I si diuen corretgir, és molt fàcil que també diguin improvitsar o matitsar.
Pronunciar corretgir, improvitsar i matitsar amb te intercalada és un error que cometen els parlants per comoditat articulatòria. És una te que anomenem «epentètica», és a dir, que ens ajuda a pronunciar millor una paraula, però que deforma la pronúncia original i que no podem admetre en la llengua oral.
Un cas molt semblant és el que passa amb mots com àpit, col·lègit, gènit o prèmit —pronunciats amb te final—, que són considerats vulgarismes inadmissibles.