Com que estem a punt de tancar el mes d’agost i encara estic girant pàgina de les vacances, he tingut temps d’escriure un nou article del meu blog. Si ho recordeu, a finals de juny vaig encetar una nova sèrie d’articles —titulada «Fora dubtes»— sobre qüestions dubtoses d’escriptura entre la llengua col·loquial i la formal. Doncs aquí teniu el segon lliurament, aquest cop dedicat als truncaments (també anomenats truncacions).

En un article meu de fa dos anys ja us parlava de l’apòcope i els mots truncats en catalàParaules escurçades: l’apòcope en català»). Aleshores em centrava en l’article de Jaume Salvanyà titulat «Mots escurçats per apòcope: entre la norma i l’ús», i avui ho ampliaré amb el que diu la Gramàtica Essencial de la Llengua Catalana (GEIEC) sobre aquest fenomen lingüístic.

La GEIEC, al capítol 7.4.1, assenyala que «el truncament és un procediment d’abreviació que consisteix a modificar una paraula existent eliminant-ne una part i conservant-ne les propietats sintàctiques i el significat». Per tant, el més important és que la nova paraula fruit de l’escurçament conservi les propietats sintàctiques i el significat de la paraula de la qual prové.

En aquest mateix punt la GEIEC especifica que «aquest procediment és més propi dels registres informals i no sol transcendir als registres formals». I afegeix: «En general, aquest tipus de truncament es fa a partir de noms per a crear altres noms» —us poso com a exemple les paraules bric (de tetrabric), bus (de autobús), ràdio (de radiografia), tram (de tramvia) o tròlei (de troleibús)— «i són pocs els casos d’adjectius: estèreo (de estereofònic), porno (de pornogràfic), entre d’altres» —aquest últim també recollit com a substantiu (de pornografia) al GDLC (El negoci del porno a internet).

Com podeu veure, estèreo, ràdio o tròlei són paraules ben populars i que s’accentuen d’acord amb les regles generals.