Les errades d'escriptura les corregeix el bon lector

Autor: EstiliGrafia Page 1 of 13

Fer vacances o fer vacacions?

Mireu la definició de vacances del Diccionari essencial de la llengua catalana (a partir d’ara, el DEIEC), el nou diccionari en línia de l’IEC: «Suspensió del treball, dels estudis o d’una altra ocupació habitual, que es fa durant un període de descans d’un o més dies. // fer vacances, tenir vacances, estar de vacances, gaudir de vacances, prendre’s unes vacances, donar vacances, demanar vacances, període de vacances, mes de vacances, torn de vacances // vacances d’estiu, vacances de Nadal, vacances escolars, vacances pagades. // Passaran les vacances al camp.»

Ja us vaig parlar d’aquesta paraula en un article que vaig publicar el 30 d’agost del 2018 («Tancat per vacacions»), en què us deia: «La paraula vacació —i, per tant, el plural vacacionsés als diccionaris normatius. Pompeu Fabra ja la va incloure al Diccionari general de la llengua catalana, l’any 1932, i hi ha continuat intacta fins ara. Però l’entrada vacació remet a vacança, i d’aquí el plural vacances. Mireu-ho! Per tant, vacacions, encara que sembli un castellanisme, no ho és (prové de la paraula llatina vacatio, -onis).»

I tornant al Diccionari essencial de la llengua catalana, em fa molta il·lusió que finalment s’hagi publicat i que el puguem consultar en obert, ja que vaig col·laborar en la redacció del DEIEC (cliqueu a l’apartat «Sobre el diccionari»: «EQUIP DE TREBALL»): «Sota la direcció de Joaquim Rafel, ha treballat en l’elaboració d’aquesta obra un equip de lingüistes format per:

Imma Fradera Castillo (coordinació)

Daniel Luján Cazalilla (redacció i revisió)

Jordi Comasòlives Tantinyà (redacció)

M. Àngels Martínez Salom (redacció)

Jaume Salvanyà Cristòbal (redacció)

Antònia Ferrer i Gràcia (redacció)

Anna Chamizo Tarté (coherència amb la normativa i revisió)

Tal com diu l’article «L’IEC publica el Diccionari essencial de la llengua catalana», del digital Diari de la llengua, «l’obra, de contingut normatiu, inclou 39.300 mots seleccionats entre els més de 70.000 articles que conté el DIEC, descrits amb criteris lexicogràfics actuals. Adreçada a un públic ampli, pretén convertir-se en una eina de consulta pràctica, conté orientacions sobre la manera d’usar els mots i una profusió d’exemples i de combinacions lèxiques que han de resultar especialment útils tant a escriptors o periodistes com a professors i estudiants de la llengua.»

Crec que aquest diccionari complementa molt bé tot el cabal de diccionaris normatius de què disposem, ja que els articles estan il·lustrats amb molts exemples i combinacions lèxiques que ajuden a entendre millor les diferents entrades. A més, inclou la partició sil·làbica de les paraules complexes i, en el cas dels verbs, la conjugació verbal en els cinc dialectes més importants (central, valencià, balear, nord-occidental i septentrional).

Gaudiu del diccionari i consulteu-lo. Estic segur que les definicions i exemples us sorprendran i que us aclarirà molts dubtes que pugueu tenir sobre les entrades d’altres diccionaris.

Voleu que corregeixi la vostra programació didàctica?

Avui m’adreço a tots els professors i mestres que enguany us presenteu a les oposicions d’ensenyament primari o secundari, d’escoles oficials d’idiomes i d’arts plàstiques i disseny a Catalunya.

Si m’ho permeteu, m’ofereixo per a corregir la vostra programació didàctica o situació d’aprenentatge perquè el tribunal no us penalitzi per culpa de les vostres errades ortogràfiques o d’estil. Seria un error que no us perdonaríeu mai!

Presentar una unitat didàctica o situació d’aprenentatge ben redactada i corregida us farà guanyar punts a les oposicions i us ajudarà a superar aquesta prova tan decisiva.

Confieu en mi, us garanteixo una feina excel·lent, ràpida i a bon preu. Feu servir aquest formulari per contactar amb mi.

Bona sort a les oposicions!

La dècima o el vers de Nadal

dècima f. Poema que els més menuts reciten, enfilats damunt de la cadira, per felicitar el Nadal.

Rondalla del bou (per Xavier Graset)

El bou pesant, veient la gent
que tantes coses oferia,
diu que volia fer un present
al dolç Infant de l’Establia.

I quan minvà una mica el fred
–que l’Infantó ja no plorava–
sortí amb pas lent, dins l’aire net,
sota la nit florida i blava.

Per donar a Déu, pobre i humil
damunt la palla gloriosa,
vol abastar algun flam gentil
de l’estelada tremolosa.

Va caminar per fondes valls
i resseguia la carena.
Sent el clarí de tots els galls,
però ja du la rica ofrena.

Saltant de goig i bruelant,
el bou baixà de la muntanya,
i s’oferia al dolç Infant
amb una estrella a cada banya.

Marià Manent (1898-1988)

Bon Nadal i que passeu unes bones festes!

Fora dubtes (2): els truncaments o truncacions

Com que estem a punt de tancar el mes d’agost i encara estic girant pàgina de les vacances, he tingut temps d’escriure un nou article del meu blog. Si ho recordeu, a finals de juny vaig encetar una nova sèrie d’articles —titulada «Fora dubtes»— sobre qüestions dubtoses d’escriptura entre la llengua col·loquial i la formal. Doncs aquí teniu el segon lliurament, aquest cop dedicat als truncaments (també anomenats truncacions).

En un article meu de fa dos anys ja us parlava de l’apòcope i els mots truncats en catalàParaules escurçades: l’apòcope en català»). Aleshores em centrava en l’article de Jaume Salvanyà titulat «Mots escurçats per apòcope: entre la norma i l’ús», i avui ho ampliaré amb el que diu la Gramàtica Essencial de la Llengua Catalana (GEIEC) sobre aquest fenomen lingüístic.

La GEIEC, al capítol 7.4.1, assenyala que «el truncament és un procediment d’abreviació que consisteix a modificar una paraula existent eliminant-ne una part i conservant-ne les propietats sintàctiques i el significat». Per tant, el més important és que la nova paraula fruit de l’escurçament conservi les propietats sintàctiques i el significat de la paraula de la qual prové.

En aquest mateix punt la GEIEC especifica que «aquest procediment és més propi dels registres informals i no sol transcendir als registres formals». I afegeix: «En general, aquest tipus de truncament es fa a partir de noms per a crear altres noms» —us poso com a exemple les paraules bric (de tetrabric), bus (de autobús), ràdio (de radiografia), tram (de tramvia) o tròlei (de troleibús)— «i són pocs els casos d’adjectius: estèreo (de estereofònic), porno (de pornogràfic), entre d’altres» —aquest últim també recollit com a substantiu (de pornografia) al GDLC (El negoci del porno a internet).

Com podeu veure, estèreo, ràdio o tròlei són paraules ben populars i que s’accentuen d’acord amb les regles generals.

Fora dubtes (1): Digues-me o digue’m? Conèixer-te o coneixe’t?

Com ja faig fer l’any 2014 amb un seguit d’articles sobre els «clàssics de la correcció», dedicats als errors tipogràfics més habituals a què ens enfrontem els correctors davant un original —vegeu els articles «Els espais o blancs», «L’apòstrof i els ‘falsos apòstrofs’» i «Els guions d’incís»—, avui em disposo a encetar una altra tongada d’articles que titularé «Fora dubtes», en què em dedicaré a resoldre qüestions dubtoses d’escriptura entre la llengua col·loquial i la formal.

En l’article d’avui, el primer de la sèrie, us parlaré de la combinació col·loquial d’un verb i un pronom feble en la llengua oral i escrita informal. Per exemple, suprimim la r final dels infinitius plans quan el pronom comença per consonant: coneixe’tconeixe’ns, convence’l, empenye-la, anà’ns-en.

No sé si us heu fixat que en totes aquestes combinacions el verb perd l’accent gràfic que tenia a l’infinitiu (conèixer, convèncer, empènyer). Per quina raó? Doncs perquè en aquests casos prescindim del pronom i apliquem al verb les regles d’accentuació: coneixe, convence, empenye no s’accentuen perquè són paraules planes i, en canvi, anà sí perquè és aguda.

També podem elidir la final de les formes velaritzades de la segona persona del singular de l’imperatiu: estigue’t quiettingue-ho present… I afegim una e final de mot en la segona persona del singular d’imperatiu per evitar el contacte entre dues consonantsserveixe’lajupe’t, rebe’l, cuse-li, fuge’n, more’t, promete’m, rebe’l, torce’ls, culle-les. 

De la mateixa manera tenim Digue’m la veritatEstigue’t quietSàpigue-ho d’una vegada!Tingue-ho presentVulgue’ns-ho acceptar (variants informals de les respectives solucions formals digues-meestigues-tesàpigues-hotingues-ho i vulgues-nos-ho).

Podem fer servir aquestes formes en correus electrònics interns i de baixa formalitat, en missatges privats, tuits o en textos que vulguin reflectir el llenguatge informal o oral.

Per acabar d’aclarir els vostres dubtes, consulteu aquesta fitxa de l’Optimot Combinacions col·loquials de verbs + pronom feble») i també l’ésAdir (Pronoms febles: formes i combinacions).

L’ús abusiu de ‘posar sobre la taula’

Ja fa temps que els mitjans de comunicació ja no obren els titulars amb la famosa i omnipresent «taula de diàleg», potser perquè de tant i tant parlar-ne ha caigut pel seu propi pes i ha acabat desapareixent del debat polític. Una taula que està més desparada que parada.

I de tant fer-ne ressò, en el discurs dels polítics i el llenguatge dels periodistes es va acabar implantant l’expressió posar sobre la taula o posar damunt la taula, en el sentit de ‘fer que es parli d’una qüestió per resoldre o per considerar’. I per extensió, tot es posava sobre (o damunt) la taula.

No sé si us va passar a vosaltres, però a mi l’ús abusiu d’aquesta expressió em va cansar molt. La vaig avorrir! Els articulistes la feien servir a tort i dret; va omplir notícies i més notícies. La frase es va «posar de moda» , i va durar mesos i mesos. Mireu, si no, aquests exemples extrets de titulars de diaris i mitjans digitals:

  • La crisi entre Espanya i el Canadà per la pesca a Terranova ha posat damunt la taula algunes d’aquestes pulsions (El Punt-Avui)
  • La dependència europea del gas rus torna a posar damunt la taula l’inacabat projecte del Midcat, aturat a Hostalric (portal de notícies del canal 3/24)
  • Després de deu anys tornen a posar damunt la taula el canal Aldea-Camarles (L’Ebre digital)
  • Parlar de l’avortament sí, però amb “tots els elements damunt la taula” (Diari Bondia d’Andorra)
  • La mort d’una enxaneta torna a posar damunt la taula el debat sobre la seguretat de la canalla castellera (La Xarxa)
  • Olot torna a posar sobre la taula la possibilitat d’obrir una residència d’estudiants (Ràdio Olot)
  • Sánchez ha de posar solucions sobre la taula que serveixin per apagar les flames (Ara)
  • Han convocat una reunió per posar sobre la taula les seves reivindicacions. (El Periódico de Catalunya)

Com diu l’ésAdir —el portal lingüístic de la CCMA—, cal evitar «l’ús abusiu de paraules i expressions que en alguns textos es fan servir d’una manera gairebé exclusiva o estereotipada, en detriment d’altres possibilitats que convé no oblidar». Per tant, en lloc de posar sobre (o damunt) la taula, tinguem en compte altres verbs i expressions equivalents que enriqueixen la nostra llengua, com adduir, al·ludir, anomenar, citar, considerar o tenir en consideració, esmentar, mencionar, mostrar clarament, plantejar o plantejar-se, portar a col·lació, posar de manifest, promoure, proposar, recórrer o referir-se a.

I relacionat amb l’ús abusiu de determinades expressions, vegeu també el meu article «‘Sí o sí’ o com complicar-se la vida» (30 d’octubre del 2013).

Jornades Fabra 2022 a Sant Feliu de Codines

Pompeu Fabra va viure els seus últims dies a Catalunya al poble de Sant Feliu de Codines (Vallès Oriental), des d’on va emprendre el camí cap a l’exili a la Catalunya Nord el dia 24 de gener de 1939. Per aquest motiu, el grup d’Òmnium Cultural Cingles de Bertí, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Sant Feliu de Codines, organitzen les primeres Jornades Fabra.

Tal com explica Jordi Mir al seu fantàstic article «Pompeu Fabra: de l’exili a la mort» publicat al recull de textos Joan Solà. 10 textos d’homenatge— «de matinada, amb el fred propi d’un hivern que havia de glaçar per sempre tantes esperances, una família composta de pare, mare i tres filles sortia del número 69 de l’avinguda d’Agustí Santacruz de Sant Feliu de Codines, per pujar a un carruatge amb el qual iniciaven un camí incert que els havia d’abocar a un exili funest». Mir ho explica amb un gran dramatisme, el d’un episodi trist de la nostra història col·lectiva.

Cartell de les Jornades Pompeu Fabra 2022

Les jornades van començar el 24 de gener i continuaran aquest cap de setmana, els dies 29 i 30. Aquest dilluns, recordant la data de sortida de Fabra cap a l’exili, es van presentar les jornades i es va interpretar l’obra Oda a Pompeu Fabra (del jove compositor Albert Carbonell), adaptada especialment per a tenora i acordió, a càrrec dels músics Valentí Maymó i Olga Morral. Seguidament, van parlar la presidenta d’Òmnium Cultural Vallès Oriental, Clàudia Garcia, i l’alcaldessa de Sant Feliu, Mercè Serratacó, juntament amb una lectura de textos del grup Mots x 21. També hi va intervenir en un vídeo l’honorable conseller de Cultura a l’exili Lluís Puig i es va projectar el documental Vivències d’en Pere Vallcorba i el Mestre Fabra, gravat el dia de la inauguració de la placa en memòria del Mestre que es va col·locar davant la seva casa de Sant Feliu el 24 de gener del 2016. Va cloure l’acte la interpretació de l’obra El cant dels ocells, de Pau Casals, pels mateixos músics.

Valentí Maymó i Olga Morral van interpretar l’«Oda a Pompeu Fabra»

Els actes del dissabte inclouran una jornada dedicada a la llengua catalana, amb tres conferències (de Joaquim Vilaplana, Ot Bou i Maria Barbal, Premi d’Honor de les Lletres Catalanes 2021) i una taula de debat sobre el català a les xarxes («Eines i recursos per al català»). 

I el diumenge estarà dedicat a la repressió i l’exili, en què Xavier Longas parlarà de la repressió de la Guerra Civil o també anomenada incivil— i de com es va viure a Sant Feliu. I com a cloenda de les jornades tindrà lloc una conferència a càrrec de l’honorable conseller Jordi Turull

Paral·lelament a tots aquests actes, també es poden veure dues exposicions temporals: «Maria Barbal, de Tremp al món» (al Centre Cívic la Fonteta) i «Pompeu Fabra, el científic de la llengua» (a la Biblioteca Municipal Joan Petit Aguilar).

Us animo, doncs, a fer una escapada a Sant Feliu de Codines i gaudir de les Jornades Pompeu Fabra, que el grup d’Òmnium Cultural Cingles de Bertí ha preparat amb molta il·lusió i té la intenció de celebrar-les anualment. Hi esteu tots convidats!

Dia Internacional de la Traducció

Avui, 30 de setembre, Sant Jeroni, és el Dia Internacional de la Traducció, ja que sant Jeroni és el patró dels traductors i també el traductor de la Bíblia.

I per celebrar-ho, l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC) ha tingut la genial idea d’encarregar la traducció del poema «Llibertat és saviesa», d’Enric Casasses, a una trentena de llengües per diferents traductors.

La meva més sincera felicitació a tots ells per la seva bona feina, mai prou reconeguda ni valorada.

Gaudiu de la lectura de totes aquestes traduccions! Són una meravella!

Les colònies d’estiu

Segons el diccionari, les colònies (en plural) són el ‘conjunt d’activitats educatives i lúdiques destinades a nens i a joves i dirigides per mestres i monitors, que es duen a terme en establiments especialitzats’. D’aquí ve casa de colònies, colònia escolar o colònia de vacances.

I si voleu saber l’origen i la història de les colònies, podeu consultar aquest enllaç.

Que passeu un bon estiu!

Fils de conversa: una nova proposta didàctica per millorar el català oral (2)

Com us vaig anunciar el mes d’abril, Fils de conversa és una nova iniciativa de la Direcció General de Política Lingüística, pensada per promoure la conversa en català millorar el nostre nivell de català oral.

Fils de conversa consta de 10 unitats temàtiques que tracten temes d’actualitat i a cadascuna sempre hi trobareu quatre blocs anomenats «fils». Cada fil us proposa 4 activitats orientades a presentar vocabularifomentar la lectura entre igualspracticar estructures lingüístiques i comunicatives i, sobretot, facilitar la conversa.

Ja estan disponibles la unitat 1 («Hi som tu i jo») i la unitat 2 («Què fas»), i cada mes se’n publicarà una de nova. Aquestes són les següents:

Unitat 3: Com ho fas?

Unitat 4: Una imatge del meu passat

Unitat 5: Un viatge als orígens

Unitat 6: Fa cent anys

Unitat 7: I com m’agradaria…

Unitat 8: Si jo fos un robot

Unitat 9: D’aquí a cent anys

Unitat 10: De gran voldria ser

Page 1 of 13

Powered by WordPress & Theme by Anders Norén