Categoria: Ensenyament Page 1 of 11

Mireu la definició de vacances del Diccionari essencial de la llengua catalana (a partir d’ara, el DEIEC), el nou diccionari en línia de l’IEC: «Suspensió del treball, dels estudis o d’una altra ocupació habitual, que es fa durant un període de descans d’un o més dies. // fer vacances, tenir vacances, estar de vacances, gaudir de vacances, prendre’s unes vacances, donar vacances, demanar vacances, període de vacances, mes de vacances, torn de vacances // vacances d’estiu, vacances de Nadal, vacances escolars, vacances pagades. // Passaran les vacances al camp.»

Ja us vaig parlar d’aquesta paraula en un article que vaig publicar el 30 d’agost del 2018 («Tancat per vacacions»), en què us deia: «La paraula vacació —i, per tant, el plural vacacions— és als diccionaris normatius. Pompeu Fabra ja la va incloure al Diccionari general de la llengua catalana, l’any 1932, i hi ha continuat intacta fins ara. Però l’entrada vacació remet a vacança, i d’aquí el plural vacances. Mireu-ho! Per tant, vacacions, encara que sembli un castellanisme, no ho és (prové de la paraula llatina vacatio, -onis).»

I tornant al Diccionari essencial de la llengua catalana, em fa molta il·lusió que finalment s’hagi publicat i que el puguem consultar en obert, ja que vaig col·laborar en la redacció del DEIEC (cliqueu a l’apartat «Sobre el diccionari»: «EQUIP DE TREBALL»): «Sota la direcció de Joaquim Rafel, ha treballat en l’elaboració d’aquesta obra un equip de lingüistes format per:

Imma Fradera Castillo (coordinació)

Daniel Luján Cazalilla (redacció i revisió)

Jordi Comasòlives Tantinyà (redacció)

M. Àngels Martínez Salom (redacció)

Jaume Salvanyà Cristòbal (redacció)

Antònia Ferrer i Gràcia (redacció)

Anna Chamizo Tarté (coherència amb la normativa i revisió)

Tal com diu l’article «L’IEC publica el Diccionari essencial de la llengua catalana», del digital Diari de la llengua, «l’obra, de contingut normatiu, inclou 39.300 mots seleccionats entre els més de 70.000 articles que conté el DIEC, descrits amb criteris lexicogràfics actuals. Adreçada a un públic ampli, pretén convertir-se en una eina de consulta pràctica, conté orientacions sobre la manera d’usar els mots i una profusió d’exemples i de combinacions lèxiques que han de resultar especialment útils tant a escriptors o periodistes com a professors i estudiants de la llengua.»

Crec que aquest diccionari complementa molt bé tot el cabal de diccionaris normatius de què disposem, ja que els articles estan il·lustrats amb molts exemples i combinacions lèxiques que ajuden a entendre millor les diferents entrades. A més, inclou la partició sil·làbica de les paraules complexes i, en el cas dels verbs, la conjugació verbal en els cinc dialectes més importants (central, valencià, balear, nord-occidental i septentrional).

Gaudiu del diccionari i consulteu-lo. Estic segur que les definicions i exemples us sorprendran i que us aclarirà molts dubtes que pugueu tenir sobre les entrades d’altres diccionaris.

Avui m’adreço a tots els professors i mestres que enguany us presenteu a les oposicions d’ensenyament primari o secundari, d’escoles oficials d’idiomes i d’arts plàstiques i disseny a Catalunya.

Si m’ho permeteu, m’ofereixo per a corregir la vostra programació didàctica o situació d’aprenentatge perquè el tribunal no us penalitzi per culpa de les vostres errades ortogràfiques o d’estil. Seria un error que no us perdonaríeu mai!

Presentar una unitat didàctica o situació d’aprenentatge ben redactada i corregida us farà guanyar punts a les oposicions i us ajudarà a superar aquesta prova tan decisiva.

Confieu en mi, us garanteixo una feina excel·lent, ràpida i a bon preu. Feu servir aquest formulari per contactar amb mi.

Bona sort a les oposicions!

Com que estem a punt de tancar el mes d’agost i encara estic girant pàgina de les vacances, he tingut temps d’escriure un nou article del meu blog. Si ho recordeu, a finals de juny vaig encetar una nova sèrie d’articles —titulada «Fora dubtes»— sobre qüestions dubtoses d’escriptura entre la llengua col·loquial i la formal. Doncs aquí teniu el segon lliurament, aquest cop dedicat als truncaments (també anomenats truncacions).

En un article meu de fa dos anys ja us parlava de l’apòcope i els mots truncats en català («Paraules escurçades: l’apòcope en català»). Aleshores em centrava en l’article de Jaume Salvanyà titulat «Mots escurçats per apòcope: entre la norma i l’ús», i avui ho ampliaré amb el que diu la Gramàtica Essencial de la Llengua Catalana (GEIEC) sobre aquest fenomen lingüístic.

La GEIEC, al capítol 7.4.1, assenyala que «el truncament és un procediment d’abreviació que consisteix a modificar una paraula existent eliminant-ne una part i conservant-ne les propietats sintàctiques i el significat». Per tant, el més important és que la nova paraula fruit de l’escurçament conservi les propietats sintàctiques i el significat de la paraula de la qual prové.

En aquest mateix punt la GEIEC especifica que «aquest procediment és més propi dels registres informals i no sol transcendir als registres formals». I afegeix: «En general, aquest tipus de truncament es fa a partir de noms per a crear altres noms» —us poso com a exemple les paraules bric (de tetrabric), bus (de autobús), ràdio (de radiografia), tram (de tramvia) o tròlei (de troleibús)— «i són pocs els casos d’adjectius: estèreo (de estereofònic), porno (de pornogràfic), entre d’altres» —aquest últim també recollit com a substantiu (de pornografia) al GDLC (El negoci del porno a internet).

Com podeu veure, estèreo, ràdio o tròlei són paraules ben populars i que s’accentuen d’acord amb les regles generals.

Com ja faig fer l’any 2014 amb un seguit d’articles sobre els «clàssics de la correcció», dedicats als errors tipogràfics més habituals a què ens enfrontem els correctors davant un original —vegeu els articles «Els espais o blancs», «L’apòstrof i els ‘falsos apòstrofs’» i «Els guions d’incís»—, avui em disposo a encetar una altra tongada d’articles que titularé «Fora dubtes», en què em dedicaré a resoldre qüestions dubtoses d’escriptura entre la llengua col·loquial i la formal.

En l’article d’avui, el primer de la sèrie, us parlaré de la combinació col·loquial d’un verb i un pronom feble en la llengua oral i escrita informal. Per exemple, suprimim la r final dels infinitius plans quan el pronom comença per consonant: coneixe’t, coneixe’ns, convence’l, empenye-la, anà’ns-en.

No sé si us heu fixat que en totes aquestes combinacions el verb perd l’accent gràfic que tenia a l’infinitiu (conèixer, convèncer, empènyer). Per quina raó? Doncs perquè en aquests casos prescindim del pronom i apliquem al verb les regles d’accentuació: coneixe, convence, empenye no s’accentuen perquè són paraules planes i, en canvi, anà sí perquè és aguda.

També podem elidir la s final de les formes velaritzades de la segona persona del singular de l’imperatiu: estigue’t quiet, tingue-ho present… I afegim una e final de mot en la segona persona del singular d’imperatiu per evitar el contacte entre dues consonants: serveixe’l, ajupe’t, rebe’l, cuse-li, fuge’n, more’t, promete’m, rebe’l, torce’ls, culle-les. 

De la mateixa manera tenim Digue’m la veritat; Estigue’t quiet; Sàpigue-ho d’una vegada!; Tingue-ho present; Vulgue’ns-ho acceptar (variants informals de les respectives solucions formals digues-me, estigues-te, sàpigues-ho, tingues-ho i vulgues-nos-ho).

Podem fer servir aquestes formes en correus electrònics interns i de baixa formalitat, en missatges privats, tuits o en textos que vulguin reflectir el llenguatge informal o oral.

Per acabar d’aclarir els vostres dubtes, consulteu aquesta fitxa de l’Optimot («Combinacions col·loquials de verbs + pronom feble») i també l’ésAdir (Pronoms febles: formes i combinacions).

Ja fa temps que els mitjans de comunicació ja no obren els titulars amb la famosa i omnipresent «taula de diàleg», potser perquè de tant i tant parlar-ne ha caigut pel seu propi pes i ha acabat desapareixent del debat polític. Una taula que està més desparada que parada.

I de tant fer-ne ressò, en el discurs dels polítics i el llenguatge dels periodistes es va acabar implantant l’expressió posar sobre la taula o posar damunt la taula, en el sentit de ‘fer que es parli d’una qüestió per resoldre o per considerar’. I per extensió, tot es posava sobre (o damunt) la taula.

No sé si us va passar a vosaltres, però a mi l’ús abusiu d’aquesta expressió em va cansar molt. La vaig avorrir! Els articulistes la feien servir a tort i dret; va omplir notícies i més notícies. La frase es va «posar de moda» , i va durar mesos i mesos. Mireu, si no, aquests exemples extrets de titulars de diaris i mitjans digitals:

• La crisi entre Espanya i el Canadà per la pesca a Terranova ha posat damunt la taula algunes d’aquestes pulsions (El Punt-Avui)
• La dependència europea del gas rus torna a posar damunt la taula l’inacabat projecte del Midcat, aturat a Hostalric (portal de notícies del canal 3/24)
• Després de deu anys tornen a posar damunt la taula el canal Aldea-Camarles (L’Ebre digital)
• Parlar de l’avortament sí, però amb “tots els elements damunt la taula” (Diari Bondia d’Andorra)
• La mort d’una enxaneta torna a posar damunt la taula el debat sobre la seguretat de la canalla castellera (La Xarxa)
• Olot torna a posar sobre la taula la possibilitat d’obrir una residència d’estudiants (Ràdio Olot)
• Sánchez ha de posar solucions sobre la taula que serveixin per apagar les flames (Ara)
• Han convocat una reunió per posar sobre la taula les seves reivindicacions. (El Periódico de Catalunya)

Com diu l’ésAdir —el portal lingüístic de la CCMA—, cal evitar «l’ús abusiu de paraules i expressions que en alguns textos es fan servir d’una manera gairebé exclusiva o estereotipada, en detriment d’altres possibilitats que convé no oblidar». Per tant, en lloc de posar sobre (o damunt) la taula, tinguem en compte altres verbs i expressions equivalents que enriqueixen la nostra llengua, com adduir, al·ludir, anomenar, citar, considerar o tenir en consideració, esmentar, mencionar, mostrar clarament, plantejar o plantejar-se, portar a col·lació, posar de manifest, promoure, proposar, recórrer o referir-se a.

I relacionat amb l’ús abusiu de determinades expressions, vegeu també el meu article «‘Sí o sí’ o com complicar-se la vida» (30 d’octubre del 2013).

Avui, 30 de setembre, Sant Jeroni, és el Dia Internacional de la Traducció, ja que sant Jeroni és el patró dels traductors i també el traductor de la Bíblia.

I per celebrar-ho, l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC) ha tingut la genial idea d’encarregar la traducció del poema «Llibertat és saviesa», d’Enric Casasses, a una trentena de llengües per diferents traductors.

La meva més sincera felicitació a tots ells per la seva bona feina, mai prou reconeguda ni valorada.

Gaudiu de la lectura de totes aquestes traduccions! Són una meravella!

Segons el diccionari, les colònies (en plural) són el ‘conjunt d’activitats educatives i lúdiques destinades a nens i a joves i dirigides per mestres i monitors, que es duen a terme en establiments especialitzats’. D’aquí ve casa de colònies, colònia escolar o colònia de vacances.

I si voleu saber l’origen i la història de les colònies, podeu consultar aquest enllaç.

Que passeu un bon estiu!