Les errades d'escriptura les corregeix el bon lector

Clara de vi: treball de camp

Amb l’entrada d’avui tanco els articles dedicats a la clara de vi i us explico com ha anat el petit treball de camp que he fet d’aquesta beguda durant l’estiu, tal com em va proposar Pau Vidal. Us indico els llocs i les reaccions dels cambrers que em van atendre:

  • Pardines (Ripollès). El cambrer m’entén de seguida però em serveix la clara de vi amb el gel a part i sense la rodanxa de llimona.
  • Caldes d’Estrac (Maresme). D’entrada, el cambrer es queda estranyat quan li demano una clara de vi, i li he d’explicar que és com una clara normal, però que en lloc de cervesa porta vi. Triga a reaccionar, però finalment em diu: «Ah, el tinto de verano!». Ha hagut de pronunciar el fatídic nom!
  • Arenys de Mar (Maresme). El cambrer que me la va servir va tenir la mateixa reacció que el de Caldes d’Estrac. Però ha estat la millor clara de vi que he pres aquest estiu, ben completa: vi negre boníssim, suc de llimona, una rodanxa de llimona i gel.
  • Sant Feliu del Racó (Vallès Occidental). El cambrer me la serveix encara més completa que la d’Arenys, amb una rodanxa de llimona, vermut negre i gel. És a dir, un autèntic còctel negre d’estiu (tal com indica la definició del Termcat).
  • Festa major de la vila de Gràcia. Va ser on el cambrer li va costar més d’entendre el que volia. Quan li vaig demanar la beguda, em va clavar una mirada assassina —com si fos una cosa rara—, i això que el noi era molt jove. No hi queia de cap manera. Al final, per no fer perdre-li més temps perquè tenia molta feina servint les taules, vaig haver de dir-li el nom en castellà perquè m’entengués: «Vull un tinto de verano!» I mireu què em va preguntar tot seguit: «Amb vi blanc o negre?» Sense comentaris.

En resum, després d’aquest modestíssim treball de camp (sense cap pretensió científica), arribo a la següent conclusió: que tot depèn del cambrer (com més joves, més els costa entendre què és una clara de vi) i si parlem de municipis de l’àrea d’influència de Barcelona. N’hi ha que ho capten a la primera i d’altres que no, que seguiran pensant en el tinto de verano.

Salut i fins al mes que ve!

Previous

La clara de vi en fotos

Next

Patacons

1 Comment

  1. L’altre problema que et pots trobar és que hi ha zones on la ‘clara’ no és ‘clara’, sinó xampú, o panaché, o shandy… Cap a Tarragona, per exemple, la clara és cervesa amb ‘graciosa’ i el xampú cervesa amb llimonada. Alguna vegada amb un amic havíem dit de broma de recórrer tots els països catalans i fer un mapa diferenciat per zones segons la denominació de la combinació ‘cervesa + llimonada’.

Deixa un comentari

Powered by WordPress & Theme by Anders Norén