Les errades d'escriptura les corregeix el bon lector

Clàssics de la correcció (i 3): els guions d’incís

Amb aquest article sobre els guions tanco el tercer i últim capítol dedicat als errors tipogràfics relacionats amb els signes de puntuació.

Hi ha tres tipus de guions:

  • el guió curt o guionet (-)
  • el guió mitjà (–)
  • el guió llarg o guió (—)

De la mateixa manera que les regles d’apostrofació, cada guió té les seves regles d’ús, tal com expliciten els criteris lingüístics de la Universitat de Barcelona i de la Universitat de Girona.

Visualment, tots tres semblen iguals —sobretot el guió curt i el guió mitjà— però, si us hi fixeu, cadascun és el doble de llarg que l’anterior (-, – i —). Això, i el fet que els guions són difícils de trobar als teclats convencionals, fa que molta gent els confongui i cometi errors tipogràfics a l’hora d’escriure’ls.

L’error típic o clàssic —d’aquí el nom que encapçala aquesta sèrie d’articles— són les diferents combinacions de guió (–), guionet (-) i guionet doble (-·-) per marcar un incís, i això dóna lloc a textos poc acurats tipogràficament, que s’han de corregir. Vegem-ho amb aquests exemples:

La Sagrada Família –·-obra de l’arquitecte Antoni Gaudí-·– és el monument més conegut de Barcelona.

La Sagrada Família -obra de l’arquitecte Antoni Gaudí- és el monument més conegut de Barcelona.

La Sagrada Família —obra de l’arquitecte Antoni Gaudí- és el monument més conegut de Barcelona.

La Sagrada Família -obra de l’arquitecte Antoni Gaudí— és el monument més conegut de Barcelona.

Cal corregir els guionets d’aquests incisos amb un guió d’obertura i un de tancament ja que el guió d’incís és un signe doble o repetit. Recordeu també que no hi pot haver cap espai o blanc entre el guió i la paraula amb què comença i acaba l’incís. Així doncs, aquesta seria la frase correcta:

La Sagrada Família —obra de l’arquitecte Antoni Gaudí— és el monument més conegut de Barcelona.

I finalment, una curiositat: existeix també el guió baix (_), que era la manera com se subratllaven les paraules amb les màquines d’escriure —amb una línia de cap a cap—. Amb l’arribada d’internet, el guió baix es fa servir als webs, a les adreces de correu electrònic i als comptes de Twitter per indicar un espai o blanc (www.termcat.cat/ca/Comentaris_Terminologics, rafael_casanova@1714.cat o @la_txell).

Previous

Clàssics de la correcció (2): l’apòstrof i els ‘falsos apòstrofs’

Next

Per molts sants!

6 Comments

  1. En el cas dels guions/signe menys dues per a unir elements correlatius,
    Barça-Madrid o Barça – Madrid,
    o
    Reial Valladolid-Reial Societat
    Reial Valladolid – Reial Societat

    Falla Mestre Gozalbo-Comte d’Altea
    Falla Mestre Bozalbo – Compte d’Altea

    Tots aquests dubtes:
    1. amb guió o amb el signe menys?
    2. amb espai en blanc davant i darrere del guió o tot unit.

    Gràcies

  2. Jo del guió baix sempre n’havia dit “subratllat”, ja que sempre he entès que és el terme més lògic. I això em ve des de fa 30 anys, quan estudiava mecanografia, i era un caràcter que la gent no utilitzàvem per a res excepte els mecanògrafs per a fer subratllats (de fet, els professors també utilitzaven el “subratllador”). La denominació “guió baix” la vaig començar a sentir quan Internet es va popularitzar i sempre he pensat que era un terme aparegut de la “ignorància” de qui no l’havia utilitzat mai. I això ho penso perquè recordo com sempre que algun dels companys o clients atenia algú per telèfon i havia de dir-li que premés la tecla corresponent, s’estava una estona pensant com dir-ho i acabava amb un “sí, aquell guió a baix”, i jo pensava que això era perquè és un caràcter que no era d’ús comú i que es va estendre per les xarxes degut a l’ús que en fèiem els informàtics (generalment per a separar paraules quan no està permès l’espai).

    • Gràcies per la teva aportació al blog. És molt interessant el que em comentes. Com dic a l’entrada, el guió baix indica un espai o blanc.
      El subratllat apareix automàticament quan escrius amb l’editor de textos Word el nom d’un web, una adreça de correu electrònic o un compte de Twitter. Així, els converteix en un enllaç perquè hi puguis clicar i accedir a internet.

  3. Molt interessant. Realment, es pot dir que els teclats no són gaire amants dels guions llargs (jo per posar-ne he d’anar cada cop a l’apartat de símbols del programa, com si fos una cosa raríssima…).

    • Sí, Marta, tens tota la raó.
      Em sembla que els fabricants de teclats no hi entenen gens de tipografia. També em queixava del mateix quan vaig parlar de les dificultats per escriure la ela geminada. Ja seria hora que algú hi posés remei!

Deixa un comentari

Powered by WordPress & Theme by Anders Norén