Els errors de tecleig o de picatge

Una de les errades més habituals amb què em trobo a l’hora de corregir textos escrits són els errors de tecleig o picatge, que són deguts al fet d’escriure de pressa o per una distracció en teclejar amb l’ordinador.

De l’acció de prémer les tecles d’un ordinador se’n diu tecleig, nom derivat del verb teclejar (‘accionar les tecles d’un instrument musical, d’una màquina d’escriure, d’un ordinador, etc., prement-les amb els dits’). Per tant, quan ens equivoquem en teclejar amb l’ordinador cometem un error de tecleig. El verb teclejar és intransitiu, tot i que el DUVC en recull l’ús transitiu: tecleja l’ordinador com si toqués el piano; el secretari dels jutjats teclejava la vella màquina d’escriure durant hores i amb el rostre impertèrrit.

Segons els diccionaris normatius, picar és ‘compondre un text mecànicament mitjançant un teclat’, de manera que podem picar un text amb ordinador. Encara que la paraula picatge no està documentada a cap diccionari, és un nom ben format a partir del verb picar (‘donar cops a alguna cosa’) i es refereix a aquesta acció, de la mateixa manera que timbratge és l’acció de timbrar o comptatge és l’acció de comptar. El verb picar és transitiu: podem picar un article, un informe, el menú d’un restaurant, una carta o fins i tot una novel·la.

Per tant, les paraules que designen l’acció de prémer les tecles d’un ordinador són tecleig i picatge, que són sinònimes.

Gràcies a una consulta terminològica adreçada al servei d’atenció personalitzada del Termcat he pogut resoldre l’equivalència d’error de tecleig o de picatge —tant si es fan amb una màquina d’escriure com amb qualsevol altre teclat— en altres llengües, ja que no estan recollits al Cercaterm ni a la Neoloteca. Aquesta n’és la fitxa:

espanyol: error de tecleo, error mecanográfico, error de mecanografía

francès: faute de frappe, erreur de frappe, erreur de saisie

anglès: typing error, typing mistake, keying error

En espanyol també està documentada una forma col·loquial per denominar aquesta errada: error de dedo, que és molt descriptiu, planer i té la seva gràcia.

Tant si editem com si corregim un text, per rectificar els errors de picatge d’un text cal activar sempre el verificador ortogràfic i gramatical del programa d’edició de textos (pitgeu la tecla F7), però, compte!: el verificador ortogràfic no és infal·lible i no els detecta tots (és a dir, no els marca o subratlla amb una línia vermella ondulada). Per això, l’ull infal·lible i la intervenció dels correctors són del tot necessaris i imprescindibles en la revisió de textos escrits.

Tipologia d’errors

Neus Nogué, al seu magnífic article «Avantatges i limitacions dels verificadors ortogràfics», fa un recull molt exhaustiu dels errors de picatge relacionats amb l’ortografia i la gramàtica, que m’agradaria ampliar amb un altre petit recull d’errors de tecleig fruit d’errades tipogràfiques. Són aquests:

• Els més freqüents: dos espais seguits enmig de mots (sóc··filòleg), una paraula composta separada per un espai (re·iniciar, post·data) o un espai combinat amb els signes ortogràfics o de puntuació (vegeu l’entrada «Clàssics de la correcció (1): els espais o blancs»).
• L’accent (l´home, vine d´hora, no t´equivoquis, pica´l) o l’apòstrof recte (per exemple, quan copiem i enganxem a Word textos d’Internet) en comptes de l’apòstrof tipogràfic (l’home, vine d’hora, no t’equivoquis, pica’l). Vegeu l’entrada «Clàssics de la correcció (2): l’apòstrof i els ‘falsos apòstrofs’».
• En els incisos, guionet doble (-·-) en lloc del guió mitjà (–) o llarg (—): vegeu l’entrada «Clàssics de la correcció (i 3): els guions d’incís».
• La ela geminada amb guionet en lloc del punt volat (l-l), que el verificador interpreta com si fos una separació sil·làbica o la d’un dígraf (vegeu l’entrada «La ela geminada, una qüestió pendent»).

Espero que aquests apunts us siguin molt útils per detectar errors de picatge que fins ara us passaven per alt o no us havíeu adonat que fèieu teclejant amb l’ordinador.

Us espero el mes que ve amb una nova entrada.