Malauradament, avui hem d’acomiadar un altre mestre i savi de la filologia, en Max Cahner. Estem de pega últimament!
Abans de saber-ho pels mitjans de comunicació, avui m’han despertat les paraules que la Tina Vallès ha publicat al seu blog: «D’escoltar mestres». Valguin les seves vivències com a alumna de Max Cahner a la Universitat de Barcelona com a record de la seva tasca i el seu saber fer com a professor.
Cahner, el professor tranquil i parsimoniós, va saber transmetre als seus alumnes la passió per la filologia i la seva erudició, com el malaguanyat Martí de Riquer. Celebro que gràcies a ell la Tina pogués capgirar l’opinió del seu pare amb la tria dels estudis de filologia, ja que sempre ha estat tota una «heroïcitat» embrancar-se en aquesta carrera.
Max Cahner va ser el primer conseller de Cultura de la Generalitat recuperada, en una època difícil i també heroica per a la llengua i la literatura catalanes, però amb la seva clarividència i tossuderia va saber posar els fonaments del teixit cultural que va començar a bastir Prat de la Riba i que hem fet possible entre tots.
Descansi en pau.
Tina Vallès
Em sap greu haver sigut jo qui t’ha donat la mala notícia.
Jordi Comasolives
Gràcies, Tina. M’estimo més haver-ho sabut abans per tu que pels mitjans de comunicació. És com si m’haguessis trucat ahir al matí per comunicar-m’ho. Me n’alegro molt, que l’haguessis tingut com a professor. Segur que sempre el recordaràs.
Una abraçada,
Jordi