Avui estem de festa. Aquest vespre s’ha celebrat el 10è aniversari del programa «Voluntariat per la llengua» a Barcelona.
El programa va néixer ara fa deu anys com una iniciativa de Dolors Solà, directora del Centre de Normalització Lingüística d’Osona i promotora també de la campanya «Si us plau, parla’m en català» o de l’espectacle poètic Amb veu nova, les velles paraules, per impulsar el coneixement i l’ús social del català. Solà també ha estat guardonada recentment amb el premi d’Actuació Cívica de la Fundació Lluís Carulla.
El «Voluntariat per la llengua» (VxL) és un programa que té com a objectiu facilitar que dues persones es puguin trobar per practicar català d’una manera natural. Són les anomenades parelles lingüístiques, en què una persona que parla una mica el català i vol practicar-lo (aprenent) i una persona catalanoparlant (voluntari) es troben perquè l’aprenent o aprenenta aconsegueixi parlar català en un context real, amb més fluïdesa i en reforci l’aprenentatge.
Però l’objectiu més important d’aquest programa i el que li dóna tot el sentit és que els catalanoparlants (voluntaris) no canviïn de llengua sense més ni més i que els nous parlants de català (aprenents) incorporin la nostra llengua a les seves activitats quotidianes, laborals o de relació social. I això encara té més sentit quan avui hem sabut que el 95,2% de les persones que viuen a Catalunya entenen el català.
El projecte de les parelles lingüístiques va néixer l’any 2003 al Centre de Normalització Lingüística de Cornellà i després el van adoptar altres centres de Catalunya, amb la col·laboració d’entitats, associacions i comerços. L’èxit ha estat tan gran que el VxL ja ha arribat en aquesta desena d’anys gairebé a les 80.000 parelles a tot el territori català. Els aprenents són joves d’entre 30 i 39 anys, majoritàriament d’origen estranger —Amèrica del Sud i nord d’Àfrica—, mentre que els voluntaris tenen sobretot entre 50 i 65 anys.
L’any 2007 vaig treballar a l’Oficina de Català de Ripollet com a dinamitzador lingüístic del VxL. Recordo que es van arribar a formar més de quaranta parelles lingüístiques de totes les edats i procedències, que van esgotar amb escreix les deu hores de conversa en català que estableix el programa. El més gratificant de la meva experiència a Ripollet va ser que el VxL va servir per donar un cop de mà als nouvinguts i castellanoparlants que es volien integrar a Catalunya i que gràcies a aquest programa van poder veure que es podien expressar en català (amb el seu català) fora del seu cercle habitual, fer amics, perdre la vergonya, guanyar seguretat i entendre que parlar català tenia un sentit.
Deixa un comentari
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.