Un trasto és un objecte inservible —sinònim de nosa, andròmina o rampoina— o bé una persona que és inútil i que fa nosa. Segons els diccionaris normatius també se’n pot dir trast, perquè tant el DIEC com el GDLC ens remeten a aquesta entrada.

Al GDLC trasto porta la marca valorativa pop. (‘popular’), és a dir, que pertany al lèxic col·loquial. I en això difereix del DIEC, que considera que trasto és una paraula d’ús general o pròpia del lèxic comú [LC].

Tal com indica Joan Coromines al seu Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, la paraula trasto és la variant merament casolana —el que ens està dient és que és un mot ben popular—, ben tolerable i general a totes les zones del nostre domini. Coromines també argumenta que no és un castellanisme, sinó que ve del plural trastos.

De l’ús preferent de la variant trasto en lloc de trast en donen fe aquestes dues expressions: tirar-se els trastos pel cap i ésser un trasto (sinònim de ser una calamitat, un desastre o un cas com un cabàs, o quan ens referim a una persona que fa dolenteries pròpies d’una criatura, ús recollit al DSFF). Vegem-ne uns quants d’exemples:

  • No es van posar d’acord i es van tirar els trastos pel cap.
  • El seu home és un trasto, no ajuda mai a l’hora de fer les feines de casa.
  • Té un germà que és un trasto: farà tornar bojos els seus pares. (Diccionari de sinònims de frases fetes, M. Teresa Espinal)
  • El meu fill no para, ho remena tot… és un trasto! (Educa’m bé, Montse Domènech. Ed. Plaza y Janés)

En aquests dos últims exemples, ¿considereu que és un castellanisme l’ús de trasto en el mateix sentit que trobem al DRAE (‘Persona, especialmente un niño, de carácter revoltoso’)? Sabeu si, a part del DSFF, hi ha cap més diccionari en català que reculli aquest ús?

Us agrairé que hi digueu la vostra. Els vostres comentaris seran molt benvinguts. M’agradarà molt conèixer la vostra opinió.

*****

Respostes rebudes

En Joan Oriol em respon a través de Zèfir que trasto, referit a un nen mogut o pesat, seria una extensió del significat ‘persona que fa nosa o causa molèstia’. Per tant, no és cap castellanisme.

Un altre diccionari que recull aquest ús és el VOX en català, de l’editorial Larousse, dins l’entrada trast. Ho il·lustra amb aquest exemple: De petita era un trasto, sempre en feia una de grossa.