Després de tot aquest temps en què hem estat confinats a casa, he pensat que seria una bona idea dedicar l’article d’avui a la paraula casa, i concretament a la seva contracció: ca. Per tant, avui us parlaré d’aquesta variant de casa.
A Mallorca, les expressions ca meva, ca teva, ca seva… són molt populars. I els francesos per dir «casa» fan servir la preposició chez (chez moi, chez soi, chez lui, chez elle…). Com podeu veure, ca i chez són molt semblants.
En català, la unió de ca més els articles en i el forma les contraccions can (ca + en) i cal (ca + el), de la mateixa manera que al, del i pel. Així, tenim frases com: El seu avi va néixer a Can Bori, La masia de Can Carner ara és un restaurant o A cal fuster hi ha novetat (vers del poema de J. V. Foix «Ho sap tothom, i és profecia»).
Però si volteu per les Illes, veureu que els noms de molts restaurants, bars i cafeteries estan escrits amb una greu falta d’ortografia: Ca’n (amb l’apòstrof al mig). N’hi ha per triar i remenar: Ca’n Tomeu (Bunyola), Ca’n Alfredo (Eivissa), Ca’n Blau (Palma), Ca’n Ribes (Sóller), Ca’n Panxo o Ca’n Pescador (Pollença). Tal com diu Gabriel Bibiloni, «s’han de considerar incorrectes i superades grafies com ca’n Joan o Ca’n Picafort, molt rutinàries a Mallorca» (vegeu el que diu de la contracció can).
I tornant a les contraccions, fem servir ca més l’article masculí o femení per parlar d’oficis o professions populars: cal barber, cal dentista, cal metge, cal notari, ca l’adroguer, ca l’herbolari; ca la carnissera, ca la cosidora, ca la modista, ca la madrona, ca la cotillaire, ca la pastora… Fruit d’això, encara hi ha gent que diu que va a cal metge, a cal dentista o a ca la cosidora, però aquesta expressió es va perdent en benefici d’anar al metge, al dentista o a la cosidora, al mateix ritme que s’han perdut molts d’aquests oficis.
A més a més, hi ha un bon grapat d’expressions populars encapçalades per aquestes contraccions (cal, ca la i can):
Tenir les orelles a cal ferrer (‘fer el sord o el desentès’): T’ha sentit, el que passa és que té les orelles a cal ferrer (Diccionari de sinònims de frases fetes, de M. Teresa Espinal)
Estar com a cal sogre (‘amb tota confiança i comoditat’): El vaig trobar repapat com a cal sogre, a la sala d’espera del dentista (Espinal)
Ser ca la Quica (‘lloc on hi ha desordre, on la gent no s’entén’): Això és ca la Quica; es nota que els pares són de vacances (Espinal)
Anar a can Felip, Anar a can Roca o Anar a cal senyor Roca (eufemisme per ‘anar de ventre’ o sinònim de lavabo)
A veure si endreces l’habitació, que això sembla can penja-i-despenja (Rodamots)
Quan el mestre marxava, la classe esdevenia can seixanta (Rodamots)
I per acabar, un apunt lingüístic: si voleu fer cerques al Diccionari de sinònims de frases fetes aneu a aquest enllaç. És el diccionari de frases fetes més complet en llengua catalana. Segur que us farà molt servei.
Marc
Jo imagino que això d’anar a cal metge (o cal dentista, etc.) bàsicament es perd perquè abans realment el metge rebia els pacients a casa seva, on hi tenia consulta, i ara ningú no va físicament a cal metge, perquè el metge et visita al CAP o a l’hospital.