Com ja faig fer l’any 2014 amb un seguit d’articles sobre els «clàssics de la correcció», dedicats als errors tipogràfics més habituals a què ens enfrontem els correctors davant un original —vegeu els articles «Els espais o blancs», «L’apòstrof i els ‘falsos apòstrofs’» i «Els guions d’incís»—, avui em disposo a encetar una altra tongada d’articles que titularé «Fora dubtes», en què em dedicaré a resoldre qüestions dubtoses d’escriptura entre la llengua col·loquial i la formal.

En l’article d’avui, el primer de la sèrie, us parlaré de la combinació col·loquial d’un verb i un pronom feble en la llengua oral i escrita informal. Per exemple, suprimim la r final dels infinitius plans quan el pronom comença per consonant: coneixe’t, coneixe’ns, convence’l, empenye-la, anà’ns-en.

No sé si us heu fixat que en totes aquestes combinacions el verb perd l’accent gràfic que tenia a l’infinitiu (conèixer, convèncer, empènyer). Per quina raó? Doncs perquè en aquests casos prescindim del pronom i apliquem al verb les regles d’accentuació: coneixe, convence, empenye no s’accentuen perquè són paraules planes i, en canvi, anà sí perquè és aguda.

També podem elidir la s final de les formes velaritzades de la segona persona del singular de l’imperatiu: estigue’t quiet, tingue-ho present… I afegim una e final de mot en la segona persona del singular d’imperatiu per evitar el contacte entre dues consonants: serveixe’l, ajupe’t, rebe’l, cuse-li, fuge’n, more’t, promete’m, rebe’l, torce’ls, culle-les. 

De la mateixa manera tenim Digue’m la veritat; Estigue’t quiet; Sàpigue-ho d’una vegada!; Tingue-ho present; Vulgue’ns-ho acceptar (variants informals de les respectives solucions formals digues-me, estigues-te, sàpigues-ho, tingues-ho i vulgues-nos-ho).

Podem fer servir aquestes formes en correus electrònics interns i de baixa formalitat, en missatges privats, tuits o en textos que vulguin reflectir el llenguatge informal o oral.

Per acabar d’aclarir els vostres dubtes, consulteu aquesta fitxa de l’Optimot («Combinacions col·loquials de verbs + pronom feble») i també l’ésAdir (Pronoms febles: formes i combinacions).