Les errades d'escriptura les corregeix el bon lector

‘Joder’

Com a preludi de l’entrada de demà, avui no em podia estar de fer referència a aquest vulgarisme castellà que ja ha fet forat en català i que crec jo que, malauradament, els parlants catalans ja han incorporat al seu repertori de renecs.

Joder és una expressió castellana que s’usa per indicar estranyesa, sorpresa, admiració o disgust.

Podem veure-ho ben clar, per exemple, en els següents diàlegs, extrets del llibre Cites (Rosa dels Vents), basat en la sèrie d’èxit de TV3:

—Què estic fent, joder?

—No, joder, no estic bé!

—Jo no sóc així, ja no, joder, ja no…

Joder… Quina merda. La cagaré segur.

Joder, tens servei? Ets rica o què?

Etcètera.

Pot ser que els guionistes hagin volgut donar versemblança als diàlegs i als personatges de la sèrie, però tants joders se’ls haurien pogut ben estalviar.

Què podem fer per eliminar aquest castellanisme flagrant i infecte? Doncs tal com indica la pàgina www.elxitxarelo.cat, en català tenim, com a mínim, 50 maneres diferents d’expressar aquest renec, amb paraules igual de vulgars com hòstia, colló (no pas culló), recony, manoi o recoi (no pas mecachis), que són ben genuïnes i populars en català i que estem perdent dia rere dia. Ho trobareu en aquest enllaç.

Potser que algú hi posi remei, oi? Començant pels responsables lingüístics de la nostra televisió, que hauria de ser la primera a donar exemple, perquè TV3 és el principal mitjà de comunicació en català i hauria de cuidar molt més el model de llengua que defensa.

Previous

Més col·loquialismes

Next

Penques

3 Comments

  1. Absolutíssimament d’acord, Jordi. Fa temps que amb la idea totalment equivocada d’apropar el català de la ficció al ‘català que es parla al carrer’, TV3 s’està convertint en una eina per a la destrucció fulminant de la llengua pròpia, en lloc de ser l’eina que hauria de ser per fomentar un català més genuí. Penso per exemple en la possibilitat perduda de recuperar i posar “de moda” paraules com ‘carallot’ si a Plats Bruts l’haguessin dit cada vegada que deien ‘jilipollas’. I milions d’exemples més que podríem posar del català de sèries com la que cites, Merlí, etc. O programes com el Polònia.

    • No crec que sigui culpa dels lingüistes de la Corporació sinó dels guionistes de les sèries. Suposo que tenen massa poder de decisió i acaben fent el que els rota. No sempre és fàcil barrejar col·loquialismes i naturalitat, però moltes vegades que recorren a l’espanyol no caldria. S’ho haurien de fer mirar una mica i que algú els digués quatre coses. O que es reciclin, si no en saben més.

      • Completament d’acord amb tu, Ramon. Els guions sempre els ha de corregir un lingüista, i en el cas de les sèries de TV3 (com també comentava el Marc) sembla que els hagin deixat completament de banda. Hi ha massa màniga ampla amb l’espanyol. Potser si els guionistes “pensessin” en català descobririen que el català genuí té uns recursos infinits.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Powered by WordPress & Theme by Anders Norén