Les errades d'escriptura les corregeix el bon lector

Josep Ruaix i la seva fal·lera pel català

Feia temps que no teníem notícies d’en Josep Ruaix —corrector, gramàtic i escriptor—, nascut a Moià l’any 1940.

Com a corrector, juntament amb Carles Riera, es va encarregar de la revisió del pràctic i utilíssim Diccionari del català col·loquial, i tot sol va corregir les més de tres mil pàgines (que aviat és dit!) de la vasta Gramàtica del català contemporani, de Joan Solà, per encàrrec del mateix autor.

Josep_Ruaix_i_VinyetDe tarannà independent i destacat continuador de l’obra de Fabra, mossèn Ruaix ha publicat més d’una seixantena d’obres sobre la llengua catalana, tant sobre l’ensenyament del català (qui no coneix els seus llibres Català fàcil o El català en fitxes?) com sobre gramàtica i lexicografia (Nou diccionari auxiliar o Punts conflictius de català. Deu estudis sobre normativa lingüística). Des del 1996 forma part del consell consultiu per a l’elaboració de la nova gramàtica normativa de l’IEC.

Pendents encara de la publicació de la gramàtica, aquest mes de juny han aparegut dos articles al voltant del lingüista de Moià (al diari El Punt Avui i a la revista digital de cultura Núvol), que m’han cridat l’atenció. Són aquests:

Els articles m’han sorprès per dues coses: perquè insisteix en una sèrie de punts conflictius que arrossega la gramàtica catalana, els quals va esbossar en forma de decàleg a la conferència de l’Autònoma, i per la resposta que dóna en l’entrevista sobre si la nova gramàtica normativa resoldrà res: «Doncs no ho sé», diu en Ruaix. Clar i català.

Mossèn Ruaix ha dedicat tota la seva vida a l’estudi de la llengua catalana, i és lògic que com a filòleg amb un profund coneixement de la llengua, del llegat d’en Fabra i apassionat per la llengua catalana es preocupi per les mancances i els punts crítics que ha generat i encara genera la Gramàtica catalana de Fabra del 1918, considerada la gramàtica oficial de l’IEC.

Segur que hi ha moltes qüestions gramaticals que són de difícil solució i demanen hores i hores d’estudi per part dels responsables i els redactors d’aquesta magna obra normativa que ens manté a l’aguait sobre la seva publicació definitiva, però em fa l’efecte que haurem d’esperar fins al 2018, coincidint amb el centenari de la gramàtica oficial, perquè vegi la llum i la puguem tenir a mà.

Previous

Rètols indefensos

Next

Xeix xeix ela

1 Comment

  1. MOLT BON ARTICLE. JO AL RUAIX EL VAIG TENIR DE PROFESSOR PERÒ NO DE CATALÀ SINÓ DE RELIGIÓ.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Powered by WordPress & Theme by Anders Norén