La correcció lingüística forma part de l’edició d’un text, en paper (un llibre, una revista, un manual d’instruccions, una pòlissa d’assegurances, etc.) o en suport digital (una pàgina web, un blog, una publicació digital, etc.). La correcció és una feina precisa, metòdica, pacient i que demana molta dedicació, com qualsevol disciplina artística.
Corregir un text vol dir modificar-lo i redactar-lo d’acord amb la gramàtica, l’ortografia, la puntuació, el lèxic i la terminologia de cada llengua. En el cas d’una entitat privada, també hi aplicarem els criteris lingüístics o el llibre d’estil d’aquesta institució. És l’anomenada correcció d’estil o correcció gramatical, que també té en compte la coherència del text.
I un segon tipus de correcció, que jo considero bàsicament tècnica, és la correcció ortotipogràfica o correcció de galerades. Segons el DIEC, és la ‘correcció feta sobre proves d’impremta mitjançant crides al marge amb signes convencionals’.
Per corregir bé un text, primer de tot cal fer-ne una lectura atenta i acurada. El corrector és un lector expert i el seu cop d’ull sobre el text de l’autor és bàsic i imprescindible per assegurar una correcció impecable.
Una altra qualitat imprescindible d’un corrector és la intuïció. La intuïció és el coneixement més útil que té, forma part de la seva competència lingüística i és diferent en cada persona. El corrector recorre a la intuïció quan una qüestió li fa ballar el cap, li «grinyola» o bé no es troba resolta a les gramàtiques o als llibres d’estil. És un coneixement interioritzat lligat a la llengua materna i familiar, la que ha mamat des de petit. D’acord amb la intuïció, el corrector pren les decisions que creu més encertades.
El corrector ha de saber justificar tots els canvis i modificacions que faci en el text, en el qual és fonamental respectar l’estil de l’autor i el sentit de les seves paraules. Aquesta és la regla d’or del corrector.
Un text ben redactat, ben presentat, amb una puntuació correcta, coherent i sense faltes d’ortografia és la millor carta de presentació de cara als lectors i diu molt de la persona, empresa o institució que ha confiat en un corrector.
Per acabar, la millor correcció és aquella en què, un cop llegit el text, no es nota la intervenció del corrector.
rogerbcn
Amb aquesta entrada queda perfectament explicada la tasca del corrector, així com les qualitats humanes que el distingeixen. Tan de bo cada cop més persones, empreses i institucions agafin el bon hàbit d’utilitzar els serveis d’un professional de la correcció, tots ens sortiriem beneficiats!