El 30 de setembre, tot just fa un mes, es va celebrar a l’Institut d’Estudis Catalans el Dia Internacional de la Traducció, organitzat conjuntament amb l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC).

Dia Internacional de la Traducció

Després de la lectura dels diversos fragments per part del traductors, en què cadascú va explicar els motius que l’havien dut a escollir aquell text —ja fos seu o d’un altre traductor— i quina significació tenia per a ells, uns quants traductors van participar en una «teràpia de grup» en forma de taula rodona, que consistia a comentar alguna anècdota que haguessin viscut al llarg de la seva trajectòria professional. I una d’aquestes va ser la que ens va explicar Bel Olid, presidenta de l’AELC, relacionada amb la feina dels correctors.

Resulta que una vegada —en els seus inicis com a traductora—, quan li van enviar a casa un dels llibres que havia traduït, va veure sorprenentment que la traducció no s’assemblava gens a la que havia fet ella. És a dir, la traductora no reconeixia la seva pròpia traducció. Què havia passat? Doncs que les correccions havien canviat de dalt a baix la traducció i l’editor no n’hi havia dit res.

No sé si a algú de vosaltres li ha passat mai el mateix que a la Bel, però per la meva experiència com a traductor i corrector he de dir que els editors sempre han respectat els meus treballs i m’ha comentat qualsevol esmena que hi han fet, justificant-les en tot moment, molt ben raonades i explicades.

Crec que el que li va passar a la nostra traductora és molt propi de les editorials amb un gran volum de producció, en què l’editor té el temps just per editar els llibres perquè el procés d’edició de cada obra és molt curt, i això fa que amb prou feines tingui temps de parlar amb el traductor i el corrector ni dedicar-los el temps que caldria. En canvi, les editorials petites o més modestes poden dedicar molt més temps al procés d’edició, hi ha un diàleg molt més directe amb els traductors i els correctors i l’editor té més temps per comentar amb ells qualsevol rectificació que vulgui fer al text.

La traducció és un text d’autor, que s’ha de respectar escrupolosament. Qualsevol correcció que s’hi faci s’ha de comunicar al traductor, cosa que no va fer l’editor de la Bel Olid, que té tota la raó de queixar-se. Per això, considero que és molt important que l’editor torni el text corregit al traductor perquè se’l pugui tornar a llegir, vegi les correccions que s’hi han fet i hi pugui fer les esmenes que consideri necessàries. D’aquesta manera, la comunicació entre l’editor, el traductor i el corrector serà més fluida, els traductors veuran millorada la seva traducció i això contribuirà a enriquir-la.