Les errades d'escriptura les corregeix el bon lector

La salut de l’aranès

Bandera aranesaL’aranès és la denominació de la llengua occitana a l’Aran. D’acord amb l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, la Llei de normalització lingüística i la Llei sobre el règim especial d’Aran, l’aranès és la llengua pròpia d’aquest territori i és oficial a tot Catalunya.

La llengua occitana es parla en un territori de 15 milions de persones (es calcula que la coneixen i la poden parlar uns tres milions), repartides entre l’Atlàntic, la Vall d’Aran, els Alps, la costa Mediterrània provençal i el Piemont italià.

L’occità està format per un complex dialectal que abraça tres grans àrees lingüístiques: el nord-occità, l’occità central i l’occità occidental o gascó, dins del qual hi ha l’aranès. És a dir, l’aranès és una varietat gascona de la llengua occitana. Vegeu el següent mapa de les varietats dialectals de l’occità:

Mapa de l'occità

Aquesta fragmentació dialectal ha fet que actualment encara no hi hagi un occità estàndard per a tot el domini lingüístic occità. Els intents de crear un estàndard a partir de la variant llenguadociana, amb capital a Tolosa de Llenguadoc, han estat rebutjats per les associacions occitanistes d’altres variants, que no estan d’acord que aquesta modalitat s’imposi sobre les altres.

Pèire Bèc i l’estandardització de l’occità

Pèire BècEl diari digital Nationalia, editat pel Ciemen (Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions), es va fer ressò el juliol de l’any passat de la mort de Pèire Bèc, als 92 anys, que el diari definia com «el gran escriptor i lingüista occità, i un dels seus principals especialistes en dialectologia, llengua estàndard, llengua medieval i literatura. Bèc va ser el primer a fer un treball científic per a estandarditzar l’occità modern sobre una base racional i sistemàtica, al començament dels anys 1970. El 1982 va formar part de la comissió que va fixar la norma ortogràfica de l’aranès, oficialitzada el 1983 i inserida en el sistema més general de la norma clàssica.»

Aquest és l’article que li dedicava el 2 de juliol del 2014. També podeu consultar la seva biografia a l’Enciclopèdia Catalana.

La situació de l’aranès

Per entendre millor la situació actual de la llengua aranesa podeu llegir aquest article d’Alba Casanovas publicat al diari El País («Er aranés s’a de víuer»), que és un excel·lent retrat de la realitat sociolingüística de Vall d’Aran, on l’aranès lluita per sobreviure com a llengua d’ús habitual.

Però per ser una mica optimistes, s’ha publicat l’Informe de política lingüística del 2014, que dóna aquestes xifres sobre el coneixement de l’aranès (pàg. 103-113): «Bona part de la població ha adquirit competències en occità aranès independentment del seu origen. Avui el 80% dels habitants de la Val d’Aran entén l’aranès, més de la meitat el sap parlar i el pot llegir, i una tercera part el sap escriure.» I més endavant diu: «L’ús exclusiu de l’occità aranès es troba entre el 2% i el 20%. Tot i això, la llengua pròpia d’Aran s’usa més combinada amb el català i/o el castellà: l’ús de l’occità juntament amb el català i/o el castellà és del 40% a l’Administració local, del 35% a les botigues i de prop del 20% als bancs i als grans establiments comercials. A l’Administració pública local l’ús exclusiu de l’occità aranès arriba al 21,4%.»

A l’entrada del mes que ve continuaré parlant de l’aranès. Em centraré en els correctors d’aranès i el seu dia a dia com a professionals de la llengua, per fer-nos una idea de la situació de l’edició en aranès. Us espero el mes de setembre!

Previous

El 30è aniversari del Termcat

Next

Corregir en aranès

4 Comments

  1. A veure si en un futur no gaire llunyà (i potser en forma de República Catalana) som més respectuosos amb les llengües minoritàries i tots els catalans aprenem una mica d’aranès o occità gascó, encara que només siguin quatre nocions bàsiques perquè quan visitem la Val d’Aran no haguem de recórrer al català per fer-nos entendre. Fins i tot es podria fer obligatori el seu ensenyament durant un mínim d’un curs a les escoles. Si no, li veig un futur negre a l’aranès.

    • Moltes gràcies pel teu comentari, Marc. Estic totalment d’acord amb tu. Jo també faria que s’estudiés a les escoles oficials d’idiomes. I sí, abans d’anar a la Vall d’Aran, aprendre un petit vocabulari bàsic en aranès: òla, adiu, bon dia, bona tarde, bona net, fòrça gràcies,
      se vos platz…, com a mínim. Ja veieu que l’aranès no és tan complicat, només cal una mica de voluntat.

  2. Què significa “la salut de l’aranès”?

    • Vol dir que l’aranès està en recessió davant el castellà i el català, les llengües amb qui conviu cada dia. Et convido a llegir l’article per saber-ne més.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Powered by WordPress & Theme by Anders Norén