Sóc una persona afortunada. Visc del meu ofici de corrector, treballo del que he estudiat i m’apassiona la meva feina.

La meva professió m’ha donat moltes alegries i satisfaccions i cada correcció és un nou repte. I si, a més, em paguen per fer una feina que m’agrada, la satisfacció encara és més gran.

Com a correctors, la nostra feina passa gairebé desapercebuda. És anònima, discreta, gairebé invisible i generalment està poc valorada. Però quan trobes un client que entén la teva feina, t’agraeix el teu esforç i et felicita per un treball ben fet, per mi, això és el millor reconeixement professional i et compensa per tot el temps que hi has dedicat.

Hi ha coses que no es paguen amb diners: quan un client torna a confiar en tu per a un altre encàrrec, aquest gest té moltíssim més valor que uns quants euros (tot i que mai van malament) i és la millor satisfacció personal per a un professional de la llengua.