Els que em llegiu tot sovint en aquest blog coneixeu el meu interès per la llengua col·loquial i espontània. No en va, hi he dedicat uns quants articles, com el que vaig titular La saviesa popular: frases fetes, dites i refranys.     

I arran del meu article del mes passat, en què us parlava de la meva col·laboració al Diccionari essencial de la llengua catalana (DEIEC), he trobat interessant dedicar a partir d’avui una sèrie d’articles a les paraules i locucions que el DEIEC considera col·loquials o populars (com també fa el DIEC2, però amb una definició i uns exemples més clars).

Per tant, m’he dedicat a fer el buidatge de totes les entrades i locucions que porten l’etiqueta POP. i —oh, sorpresa!— he trobat que hi ha 295 entrades amb aquesta valoració lingüística. Com que recollir-les totes seria massa llarg, he pensat que seria bo fer-ne un recull de les que m’han agradat més, que he considerat més peculiars o bé, simplement, per reivindicar que s’estan perdent perquè gairebé ningú les fa servir

Seguiré l’ordre alfabètic del diccionari i, per començar, he triat aquestes cinc:

  1. albercoc (adjectiu): ‘Ximple, de poc seny, poca-solta’ No siguis tan albercoc!
  2. astracanada (nom): ‘Disbarat dit d’una manera intencionada.’  Només deia astracanades, però tothom reia.
  3. baldufa (nom) ‘Persona molt baixa’ Ell és alt com un sant pau i ella és una baldufa, quina parella!
  4. bandarra (adjectiu i nom) ‘Brètol’, ‘Prostitut/a’ És un barrut i un bandarra! Havia despès la fortuna del seu difunt marit en bandarres 
  5. bemoll (nom) ‘Eufemisme per collons’, ‘Barra No va tenir bemolls de dir-li que no. Quins bemolls que té, encara no m’ha tornat els diners que li vaig deixar!

Espero que us facin servei i que les utilitzeu. El mes que ve us en triaré unes quantes més. 

——————————————–

També podeu consultar el blog de l’Optimot «L’Optimot més col·loquial», sobre formes col·loquials i de l’argot juvenil, i el Diccionari del català col·loquial. Dubtes davant del micròfon, d’Enciclopèdia Catalana.