A vegades les lletres juguen una mala passada, tal com ha passat amb l’últim número de la revista nord-americana Time. La portada ha donat la volta al món i ha estat molt comentada a les xarxes socials.
El cas és que la part superior de la lletra ema de Time (que tipogràficament és la més ampla de l’alfabet) ha provocat que el papa Francesc aparegui a la revista amb unes banyes de color vermell a sobre del seu birret, com es pot veure a la foto. Volgut o no, el disseny de la portada ha provocat aquest efecte, que ha donat lloc a reaccions de tot tipus entre els seguidors de Twitter.
Un altre cas curiós és el de les medalles dels Jocs Mundials de Cali (The World Games), que s’estan disputant aquests dies a la ciutat colombiana. Resulta que han sortit gravades sense la lletra ela i, en lloc de World, porten la paraula Word. És a dir, com si fossin els Jocs Mundials del processador de textos més universal. L’organització d’aquest esdeveniment esportiu ja s’ha afanyat a corregir l’error (només faltaria!), que en el món de l’esport es recordarà tota la vida.
Però no cal anar tan lluny per trobar pífies d’aquesta mena. A Altafulla, per exemple, algú es va fer un bon embolic a l’hora de pintar a terra la paraula stop, i l’operari de torn va immortalitzar un bon nyap: spto, pintat de qualsevol manera. I això que tenia el senyal vermell hexagonal a tocar!
I per acabar-ho d’adobar, fixeu-vos en el que van fer a Martinet de Cerdanya: per si no és prou curta la paraula stop, a algú se li va ocórrer allargar-la amb una lletra de més, i va pintar stopt! Pintada volguda també, o no?
Vaja, que per a alguns això de l’anglès és «massa» complicat. Ja sabem que errare humanum est, però tant costa fixar-se una mica en el que escrivim?
Els correctors sabem que, un cop publicada la nostra feina, qualsevol errada pot quedar per sempre més. Però hi ha errors imperdonables que poden donar la volta al món i ser la riota de tothom, com hem vist a les fotos. Errors irremissibles que s’haurien pogut evitar posant-hi els cinc sentits, perquè no costa res fer les coses bé, i sense presses.
Marc Barrobés
M’ha agradat sobretot aquesta de l’Stopt. Trobo que la t final li afegeix més contundència a l’ordre d’aturar-se. Jo, si més no, davant d’un Stopt pararia en sec! I també li dóna un toc de catalanitat, com “atura’t”, “estopa’t”.
Salut i un bon ventilador!
Jordi Comasolives
A mi també, Marc. Jo crec que a Girona és on triomfaria més aquest senyal, perquè si diuen “ménjut”, “dòrmut” i “càntut”, també podrien tenir senyals de “Stopt” o “Cediu el pàssut”.
imma
Molt estiuenc aquest bloc. No deixa de ser curiós tot el joc que poden donar les lletres.
Jordi Comasolives
Les paraules són una combinació aleatòria de lletres. Per això les lletres són així de capritxoses.