Ja fa temps que els mitjans de comunicació ja no obren els titulars amb la famosa i omnipresent «taula de diàleg», potser perquè de tant i tant parlar-ne ha caigut pel seu propi pes i ha acabat desapareixent del debat polític. Una taula que està més desparada que parada.

I de tant fer-ne ressò, en el discurs dels polítics i el llenguatge dels periodistes es va acabar implantant l’expressió posar sobre la taula o posar damunt la taula, en el sentit de ‘fer que es parli d’una qüestió per resoldre o per considerar’. I per extensió, tot es posava sobre (o damunt) la taula.

No sé si us va passar a vosaltres, però a mi l’ús abusiu d’aquesta expressió em va cansar molt. La vaig avorrir! Els articulistes la feien servir a tort i dret; va omplir notícies i més notícies. La frase es va «posar de moda» , i va durar mesos i mesos. Mireu, si no, aquests exemples extrets de titulars de diaris i mitjans digitals:

  • La crisi entre Espanya i el Canadà per la pesca a Terranova ha posat damunt la taula algunes d’aquestes pulsions (El Punt-Avui)
  • La dependència europea del gas rus torna a posar damunt la taula l’inacabat projecte del Midcat, aturat a Hostalric (portal de notícies del canal 3/24)
  • Després de deu anys tornen a posar damunt la taula el canal Aldea-Camarles (L’Ebre digital)
  • Parlar de l’avortament sí, però amb “tots els elements damunt la taula” (Diari Bondia d’Andorra)
  • La mort d’una enxaneta torna a posar damunt la taula el debat sobre la seguretat de la canalla castellera (La Xarxa)
  • Olot torna a posar sobre la taula la possibilitat d’obrir una residència d’estudiants (Ràdio Olot)
  • Sánchez ha de posar solucions sobre la taula que serveixin per apagar les flames (Ara)
  • Han convocat una reunió per posar sobre la taula les seves reivindicacions. (El Periódico de Catalunya)

Com diu l’ésAdir —el portal lingüístic de la CCMA—, cal evitar «l’ús abusiu de paraules i expressions que en alguns textos es fan servir d’una manera gairebé exclusiva o estereotipada, en detriment d’altres possibilitats que convé no oblidar». Per tant, en lloc de posar sobre (o damunt) la taula, tinguem en compte altres verbs i expressions equivalents que enriqueixen la nostra llengua, com adduir, al·ludir, anomenar, citar, considerar o tenir en consideració, esmentar, mencionar, mostrar clarament, plantejar o plantejar-se, portar a col·lació, posar de manifest, promoure, proposar, recórrer o referir-se a.

I relacionat amb l’ús abusiu de determinades expressions, vegeu també el meu article «‘Sí o sí’ o com complicar-se la vida» (30 d’octubre del 2013).