Les errades d'escriptura les corregeix el bon lector

Malaltia o ‘enfermetat’?

Avui arribo als 100 articles al meu blog, però malauradament no és el millor dia per celebrar-ho. El coronavirus està fent estralls arreu del món i, a desgrat nostre, això ens obliga a estar-nos a casa, on almenys —i parlo en primera persona— puc treballar en la meva feina de corrector i gaudir de bones estones de música i lectura, que m’ajuden a evadir-me i pensar en altres coses.

Malgrat tot, espero que estigueu bé i que la salut (mental i física) us acompanyi. Des d’aquest modest blog i reclòs a casa, desitjo que els articles que escric us ajudin a passar millor el vostre obligat confinament a causa del coronavirus. Com aquest que avui dedico a la paraula malaltia, arran de la situació que estem patint. Permeteu-me la llicència i que hi dediqui quatre ratlles alliçonadores.

Recordeu que en català hem de dir i escriure malaltia (ve de malalt), i no pas *enfermetat, que és un castellanisme. Una de les malalties més conegudes és la de la grip, però també hi ha malalties desconegudes, malalties benignes, malalties contagioses o malalties greus.

Malaltia és una paraula femenina (la malaltia), com síndrome (la síndrome). Coneixem la síndrome de Down o la síndrome d’abstinència, però també hi ha síndromes atípiques, com les malalties rares.

El derivat verbal de malaltia és emmalaltir —escrit amb dues emes (mm)—, perquè és el fet de posar-se malalt, fer posar malalt o agafar una malaltia. Així, tenim frases com L’Artur ha emmalaltit i els metges no saben què té o Aquest ritme emmalalteix fins i tot els més forts (extretes de l’utilíssim Diccionari d’ús dels verbs catalans, de Jordi Ginebra i Anna Montserrat).

I a tall de resum, us copio la imatge que va publicar a Twitter El Tempir d’Elx (@ElTempirdElx), entitat per a la defensa i la promoció de l’ús social del valencià i de la cultura valenciana al País Valencià.

Previous

Voleu que us corregeixi la vostra programació didàctica?

Next

Quina diferència hi ha entre una endèmia, una epidèmia i una pandèmia?

5 Comments

  1. Cristian

    Bon dia, Jordi,

    Uns articles realment útils i dels que sempre se’n treu alguna nova lliçó.

    Moltes gràcies!

  2. Antoni Garcia Colomo

    M’agraden molt aquestes notes aclaratòries ben fonamentades. Però permeteu-me que us cridi l’atenció sobre aquestes tres frases:
    1. Permeteu-me la llicència i hi dediqui quatre ratlles alliçonadores.
    2. … us copio la imatge que va publicar a Twitter El Tempir d’Elx (@ElTempirdElx), entitat per a la defensa i la promoció de l’ús social del valencià i de la cultura valenciana al País Valencià, que tanta falta fan.
    3. … però també hi ha síndromes atípiques, com les malalties rares.
    A les dues primeres, no els trobo l’encaix sintàctic, i a la tercera, la sintaxi relaxada produeix una ambigüitat innecessària entre síndrome i malaltia.
    Us demano disculpes si trobeu poc assenyades aquestes observacions. Potser sóc massa primmirat.

    • Moltes gràcies per les teves observacions, Antoni. Estic d’acord amb les dues primeres, però no acabo de veure per què està malament a la tercera (les malalties rares són un exemple de les síndromes atípiques). Aclareix-m’ho, si us plau.

  3. Xavi

    No acostumo a parlar català, i sempre cometo aquests tipus d’errors automàtics. Només estava comprovant a veure si “enfermetat” era un mot acceptat, però he tingut la sort de trobar-me aquest article tan interessant.
    Molt agraït.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Powered by WordPress & Theme by Anders Norén