Avui arribo als 100 articles al meu blog, però malauradament no és el millor dia per celebrar-ho. El coronavirus està fent estralls arreu del món i, a desgrat nostre, això ens obliga a estar-nos a casa, on almenys —i parlo en primera persona— puc treballar en la meva feina de corrector i gaudir de bones estones de música i lectura, que m’ajuden a evadir-me i pensar en altres coses.
Malgrat tot, espero que estigueu bé i que la salut (mental i física) us acompanyi. Des d’aquest modest blog i reclòs a casa, desitjo que els articles que escric us ajudin a passar millor el vostre obligat confinament a causa del coronavirus. Com aquest que avui dedico a la paraula malaltia, arran de la situació que estem patint. Permeteu-me la llicència i que hi dediqui quatre ratlles alliçonadores.
Recordeu que en català hem de dir i escriure malaltia (ve de malalt), i no pas *enfermetat, que és un castellanisme. Una de les malalties més conegudes és la de la grip, però també hi ha malalties desconegudes, malalties benignes, malalties contagioses o malalties greus.
Malaltia és una paraula femenina (la malaltia), com síndrome (la síndrome). Coneixem la síndrome de Down o la síndrome d’abstinència, però també hi ha síndromes atípiques, com les malalties rares.
El derivat verbal de malaltia és emmalaltir —escrit amb dues emes (mm)—, perquè és el fet de posar-se malalt, fer posar malalt o agafar una malaltia. Així, tenim frases com L’Artur ha emmalaltit i els metges no saben què té o Aquest ritme emmalalteix fins i tot els més forts (extretes de l’utilíssim Diccionari d’ús dels verbs catalans, de Jordi Ginebra i Anna Montserrat).
I a tall de resum, us copio la imatge que va publicar a Twitter El Tempir d’Elx (@ElTempirdElx), entitat per a la defensa i la promoció de l’ús social del valencià i de la cultura valenciana al País Valencià.
Xavi
No acostumo a parlar català, i sempre cometo aquests tipus d’errors automàtics. Només estava comprovant a veure si “enfermetat” era un mot acceptat, però he tingut la sort de trobar-me aquest article tan interessant.
Molt agraït.
Jordi Comasòlives
Moltes gràcies pel teu comentari. Celebro haver resolt el teu dubte!
Antoni Garcia Colomo
M’agraden molt aquestes notes aclaratòries ben fonamentades. Però permeteu-me que us cridi l’atenció sobre aquestes tres frases:
1. Permeteu-me la llicència i hi dediqui quatre ratlles alliçonadores.
2. … us copio la imatge que va publicar a Twitter El Tempir d’Elx (@ElTempirdElx), entitat per a la defensa i la promoció de l’ús social del valencià i de la cultura valenciana al País Valencià, que tanta falta fan.
3. … però també hi ha síndromes atípiques, com les malalties rares.
A les dues primeres, no els trobo l’encaix sintàctic, i a la tercera, la sintaxi relaxada produeix una ambigüitat innecessària entre síndrome i malaltia.
Us demano disculpes si trobeu poc assenyades aquestes observacions. Potser sóc massa primmirat.
Jordi Comasòlives
Moltes gràcies per les teves observacions, Antoni. Estic d’acord amb les dues primeres, però no acabo de veure per què està malament a la tercera (les malalties rares són un exemple de les síndromes atípiques). Aclareix-m’ho, si us plau.
Cristian
Bon dia, Jordi,
Uns articles realment útils i dels que sempre se’n treu alguna nova lliçó.
Moltes gràcies!