Amb l’arribada d’internet i de la societat de la informació el terme on-line (amb les variants on line i online) s’ha instal·lat entre nosaltres, de manera que no és gens estrany veure escrit o sentir als mitjans de comunicació (premsa, ràdio i televisió) i a la publicitat que podem comprar i vendre on-line, fer apostes on-line, conèixer les tècniques del màrqueting on-line, facturar on-line o fer un curs de formació on-line. I també hi trobem agències de viatges, aules, campus, oficines, catàlegs, comerços, portals de vendes o banca on-line.
L’equivalent en català d’on-line és en línia, tal com ha establert el Termcat, i també surt al diccionari de l’Enciclopèdia (GDLC) —amb un asterisc al darrere, que vol dir que l’hem de pronunciar en anglès, igual que les paraules apartheid, trekking o whisky— però la definició és la mateixa que la traducció: ‘en línia’.
Quan en un text que he de corregir em trobo un on-line, el canvio per en línia, d’acord amb el seu equivalent normatiu. Però pot ser que al client que m’ha encarregat la correcció no li agradi el terme en català i s’estimi més on-line. Aleshores, intentaré convèncer-lo de la pertinència d’en línia i que és ben clar què significa, i també li comentaré que en català hi ha altres expressions equivalents (virtual, digital, electrònic o per internet), que potser li agraden més.
Però si totes aquestes opcions no l’acaben de convèncer, hauré d’acceptar la seva decisió —si així ho vol— i escriuré on-line, en cursiva i amb guionet. No em semblarà malament, perquè el terme està avalat pel GDLC i perquè considero que és un terme d’ús general (així ho constata el portal ésAdir) i freqüent, de la mateixa manera que els parlants hem acceptat com a normals anglicismes com hardware, software, airbag, top-model o play-off.
Deixa un comentari
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.