Tant el refranyer popular com les frases fetes provenen de la tradició oral i reflecteixen la forma de fer i de ser dels pobles. Són la part del lèxic més genuïna d’una llengua i el seu domini demostra que el parlant té un coneixement elevat de la llengua.

Els refranys acostumen a tenir un origen antic i estan relacionats amb diversos temes: el santoral, el temps meteorològic, la feina, la gent dels llocs, el comportament humà… Sempre contenen una moralitat o un ensenyament.

I com que avui és Sant Andreu, he pensat que era molt adient dedicar l’article d’aquest mes a refranys que parlen d’aquesta festa. Trieu i remeneu:

Per Sant Andreu, pluja o neu, o fred molt greu.

Per Sant Andreu, nit llarga i dia breu.

De Tots Sants a Sant Andreu, un mes breu.

De Tots Sants a Sant Andreu, aigua ens doni Déu.

Tots Sants el primer, Sant Andreu el darrer.

Per Sant Andreu, si no teniu capa ja patireu.

Per Sant Andreu, la neu al peu.

La neu de Sant Andreu fins a Carnestoltes la veureu.

La neu abans de Sant Andreu, un botorn la treu, de Sant Andreu en enllà, pocs botorns hi ha.