Avui enceto una nova línia del blog, en què parlaré d’aquelles paraules o locucions dels diccionaris normatius que porten la marca valorativa pop. (‘popular’). En lloc d’aquesta indicació, altres diccionaris fan servir les marques col·loqu. (‘col·loquial’) o fam. (‘familiar’). Totes tres assenyalen que són paraules o locucions no adequades en el llenguatge formal.

La intenció d’aquest recull de mots populars que avui enceto és contribuir a ampliar el nostre vocabulari i a recuperar oralment paraules, locucions o expressions que passen força desapercebudes al diccionari i que tenim una mica oblidades al nostre lèxic.

Són paraules que considero molt autèntiques i genuïnes de la nostra llengua, i que justament pel seu caràcter popular, col·loquial o espontani es van perdent, substituïdes pel seu equivalent formal (és a dir, per la llengua estàndard). Són paraules que m’han cridat l’atenció, que em resulten curioses o simpàtiques i que cada cop sento menys en el parlar de la gent.

Per això, la primera paraula que he triat és pesquis. Pesquis és sinònim de seny, raó, senderi, intel·ligència, enteniment, agudesa o perspicàcia. Vegem-ne uns quants exemples, que he trobat a Google Llibres:

  • Ha demostrat que és un home seriós, amb pesquis, humà i capaç d’escoltar la gent del carrer.
  • La quitxalla aquella vegada havia tingut més pesquis que los grans.
  • No té solta ni volta i és estret de pesquis.
  • No és estrany que el que té un poc de pesquis vulga fotre el camp.

I també voldria destacar l’exemple del Diccionari manual de la llengua catalana (Edicions 62): Que no tens pesquis, noi?, que no veus que t’has deixat oberta l’aixeta del gas?

Etimologia

Segons el Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana (entrada peix): «No tenir pesquis ‘no tocar-hi, mancar de comprensió, d’intel·ligència’: és català popular igual que castellà, i format a base de pescar i derivats, amb la terminació de perdis, filis, intríngulis, etc., no pas mot manllevat del llenguatge gitano.»

Curiositat

La llibreria infantil Pati de Llibres ens fa aquesta recomanació: «La Galera ha publicat en català un recull de 50 historietes en vinyetes titulat Pesquis i Baliga per celebrar el 50 aniversari de la revista Cavall Fort. Són aventures quotidianes a pàgina sencera d’en Pesquis i la Baliga, protagonistes de la contraportada de Cavall Fort des de 2006, amb guió i il·lustracions de Jordi Viladoms. En Pesquis és un noi tímid i assenyat, tot el contrari que la Baliga, una nena extravertida i moguda.»