Tornant a reprendre el recull de les paraules i expressions col·loquials de què us parlava l’any passat (pesquis, a tot drap, daixò i dallò, ésser un trasto i puta o murri), avui us faré cinc cèntims de la paraula sidral, un mot que em transporta a la meva adolescència, quan aquesta llaminadura —que m’agradava molt perquè tenia gust de llimona o taronja i em feia pessigolles a la llengua— estava de moda. Molts dels meus companys de classe eren «addictes» al sidral.
El sidral és un preparat efervescent en pols o granulat amb essència de llimona que s’usa dissolt en aigua com a refresc. Primer era considerat com un producte farmacèutic ja que, com que portava bicarbonat, servia per curar l’acidesa d’estómac. A la primera meitat del segle passat la casa Bragulat el va començar a comercialitzar i el va envasar en sobres, i més endavant ho va fer en forma de palleta i amb nous gustos.
Però hi ha una segona accepció de la paraula sidral —que és la que realment m’interessa— com a sinònim de gran desordre, rebombori, confusió, renou o desgavell. O bé, col·loquialment, un sidral és un merder. Merder pot sonar malament, però és un mot acceptat —en sentit figurat i en l’ús col·loquial— pels diccionaris normatius, que el defineixen com a ‘situació difícil, desagradable, compromesa’ o ‘gran desordre, confusió’.
Vegeu-ne uns quants exemples extrets de la literatura i els diccionaris:
- Al taller es va organitzar un sidral de ca l’ample!
- En quin sidral s’havia ficat ara aquella anglesa boja?
- Aquesta nit, al bar de sota de casa han armat un sidral en què ha hagut d’intervenir la policia.
- Si es confirma que les entrades estan exhaurides s’armarà un bon sidral.
- Amb la dimissió del president ara hi ha un bon sidral al govern.
- El dia del seu debut aquell fastigós li havia muntat un gran sidral.
I un apunt més: del que en castellà en diuen montar un pollo —una expressió ben col·loquial, en el sentit de ‘provocar un aldarull’— en català és armar un sidral (o bé muntar un ciri, armar un sagramental o fer-la grossa).
Espero que aquests mots que us vaig presentant cada mes us ajudin a ampliar el vostre vocabulari i a recuperar oralment i per escrit paraules, locucions o expressions ben genuïnes de la nostra llengua que molts cops passen desapercebudes al diccionari.
Marc Barrobés
Bona feina, Jordi, a veure si aquesta entrada del teu blog serveix per alguna cosa, perquè darrerament “el pollastre s’està menjant el sidral”, fins i tot en escrits de periodistes que passarien per bons.
Jordi Comasòlives
Gràcies, Marc. Els teus comentaris sempre són benvinguts. Sí, els periodistes parlen massa de “pollastres” polítics. Si amanissin les seves cròniques amb un bon polsim de sidral estic segur que no serien tan avorrides.