Sant Jordi és el dia del llibre i la rosa. I és el dia dels enamorats a Catalunya, en què les persones que s’estimen es regalen llibres i roses. La diada de Sant Jordi també és una gran mostra de convivència.
Per què sant Jordi és el patró de Catalunya? Joan Amades, al seu Costumari català, explica que l’origen del patronatge català de sant Jordi es remunta al 1094. Aquell any el rei Pere I d’Aragó, després d’invocar l’ajut de sant Jordi, va vèncer les tropes que el rei àrab de Saragossa havia enviat al rei d’Osca per ajudar-lo en la lluita contra els catalans. Agraït, el rei va proclamar sant Jordi com a patró de la noblesa catalana.
L’any 1456 les Corts Catalanes van declarar sant Jordi patró dels Països Catalans. El 1667 el papa Climent IX va aprovar que la diada de Sant Jordi fos festa a tot Catalunya, ja que n’era patró. Sant Jordi també ho és d’Aragó, Anglaterra, Gènova, Geòrgia, Grècia, Lituània, Polònia, Portugal i Sèrbia.
El 1995 la Unesco va declarar el 23 d’abril Dia Mundial del Llibre i dels drets d’autor, perquè és el dia que van morir dos il·lustres escriptors: William Shakespeare i Miguel de Cervantes, ara fa quatre-cents anys.
Aquest 2016 també commemorem el set-cents aniversari de la mort de Ramon Llull (Mallorca, 1232 – Tunis, 1316), un dels escriptors i pensadors més importants de l’Edat Mitjana. Llull és la personalitat més universal de la literatura catalana, de la mateixa manera que els italians tenen Dante, els alemanys Goethe, els anglesos Shakespeare i els castellans Cervantes.
La revista Cavall Fort també es fa ressò de setè centenari de l’escriptor mallorquí i aquest mes d’abril li dedica el seu dossier especial.
Una de les seves obres més importants és el Llibre de les bèsties, que aquests dies estic llegint amb un gran interès, en una edició d’una gran qualitat gràcies a l’adaptació moderna que n’ha fet Miquel Desclot i les precioses il·lustracions de Perico Pastor (Proa, 2015). El Llibre de les bèsties és una faula animal i un dels llibres més populars de l’autor mallorquí. Els seus personatges —la guineu, el lleó, l’elefant o el bou— posen en relleu els secrets del poder, les intrigues i les maquinacions de la cort. És la meva recomanació per Sant Jordi.
I encara que passin més desapercebuts, aquest any també commemorem els trenta-cinc anys de la mort de Josep Pla i els disset de Maria Àngels Anglada, de qui us ofereixo aquest poema, punyent i ben actual, titulat «Els innocents»:
Els innocents d’avui també moren a l’Àsia.
Ja fa temps que el rei bíblic ha canviat de nom
i es posa tantes màscares sumptuoses i benignes
que no el reconeixem i els qui el seu secret saben
es cuirassen darrere d’encarnats somriures.
Els innocents d’avui tenen galtes xuclades,
ventres inflats i cames que semblen branques seques
dels arbres a l’hivern. Els seus ulls a tots miren
amb tanta vella tristesa com si ja coneguessin
que amb un esguard distret els enterrem d’oblit.
Només, i vanament, en llargues nits travessen
insomnis de poetes que voldrien cridar
perquè els verms menjaran la poca carn que resta
als ossos innocents, i no roseguen l’or.
Deixa un comentari
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.