Xeix xeix ela

Com sabeu, en català la lletra x té dos noms: ics i xeix.

Originàriament, aquesta lletra va rebre el nom de xeix (que és el so que representa la lletra) i posteriorment, el 1917, els normativistes de la llengua catalana també la van anomenar ics (com en francès i italià), que ja trobem a l’obra de Jeroni Marvà Curs pràctic de gramàtica catalana, publicada el 1932.

És molt normal que les generacions més grans en diguin «equis» perquè, per influència del castellà, era així com l’anomenava tothom abans que arribés la normalització lingüística. Però els qui hem estat educats en català a l’escola hem après que el nom correcte d’aquesta lletra és ics o xeix.

Però segur que tothom recorda que la ics també s’anomena xeix?

Fem-ne una prova: què passaria si algú entrés en una botiga de roba i demanés un polo de la talla xeix xeix ela (XXL) o xeix ela (XL), si un futboler us digués que a la travessa hi ha marcat una xeix, si coneguéssiu un informàtic expert en el llenguatge xeix ema ela (XML), si us parlessin del cromosoma xeix o dels raigs xeix, o fins i tot si un sex-shop tingués una sala xeix? Oi que quedaríeu ben parats? Potser després reaccionaríeu però, d’entrada, no sabríeu de què us parlen.

És evident, doncs, que la ics ha arraconat la xeix, probablement per la repetició del doble so fricatiu [ʃ] inicial i final ([tʃéiʃ] en nord-occidental i valencià), ja que és més fàcil pronunciar «ics» que no pas «xeix». És a dir, que la denominació més moderna (un gal·licisme, a més) ha substituït l’originària.

Dubto molt que actualment hi hagi cap catalanoparlant que només en digui «xeix», d’aquesta lletra. Però si en coneixeu cap o coincidiu amb ell aquest estiu, feu-m’ho saber de seguida. Realment, seria tota una troballa per als nostres sociolingüistes.

*****

Per a saber-ne més:

• Enciclopèdia Catalana
• El nom de les lletres (Albert Rossich)